DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VEDELL, -ELLA m. i f.
|| 1. Bèstia bovina jove de menys d'un any d'edat; cast. ternero, becerro. Faixs de XX curs de bou o vedel, Leuda Coll. 1249. Hauia un vadell, fill del bou, e un pollí, fill del cauall, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Aduyxeren-nos entre uaches e uedels tro a XVI, Jaume I, Cròn. 38. Los vedells de let, moltó ben gras, Metge Somni iii. El vedell d'or: figura d'un vedell, feta d'or, que els israelites adoraren mentre Moisès era dalt el Sinaí; fig., les riqueses materials desitjades immoderadament. Mane que tots aquells morissen qui hauien creegut en lo vadeyl del aur, Llull Gentil 261. Com quant lo poble | lo vadell féu, Spill 7607.
|| 2. m. Cuiro de la dita bèstia, emprat per a fer sabates, bosses, etc.; cast. becerro. Unes sabates de vedell sobre l'estora, Víct. Cat., Ombr. 30.
|| 3. m. Fusell de ferro que uneix les moles amb el bassi del molí de vent (Artà).
|| 4. m. pl. Planta escrofulariàcia de les espècies Antirrhinum maius i Antirrhinum latifolium, més conegudes amb el nom vulgar de conillets.
|| 5. m. Empatx de cireres (Llofriu).
|| 6. Vedell marí: foca. Vedell marí: Hic phocas, vitulus marinus, Pou Thes. Puer. 48.
    Refr.—a) «Aquesta coa no és d'aqueix vedell»: es diu en veure que algú intenta desviar la conversa o entremesclar qüestions que no lliguen bé.—b) «Vedella manyaga, de totes les vaques mama»: significa que una persona de bon geni pot conviure amb qualsevol mena de gent.—c) «El pecat de la vaca, el paga el vedell»: vol dir que sovint són castigats els innocents en lloc dels culpables.—d) «Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell»: significa que cadascú té prou feina amb les coses pròpies.—e) «Merda de vedell no put tot lo dia»: vol dir que totes les coses arriben a perdre virulència o intensitat amb el pas del temps (Mall.).
    Fon.: bəðéʎ (pir-or., or.); beðéʎ (occ., val. apitxat); veðéʎ (val. no apitxat); vəðéʎ (Camp de Tarr., bal.).
Vedell (escrit sovint Vadell): llin. existent a Barcelona i Mallorca. Hi ha les variants Badells (Vallirana), Badella (St. Privat de Bas) i Badelles (Val.).
    Intens.:—a) Augm.: vedellàs, vedellarro.—b) Dim.: vedellet, vedelletxo, vedellel·lo, vedelleu, vedelliu, vedelló, vedelloi.—c) Pejor.: vedellot.
    Etim.: del llatí vĭtĕllu, mat. sign. ||1.

2. VEDELL m., grafia ant.,
per bidell. Aprés venia lo vadell de la Seu, Cobles Frederich. Vedell o porter del Estudi, Torra Dicc.