DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEGADA f.
Cadascun dels casos en què s'acompleix una acció o un esdeveniment que es considera que es repeteix o que es pot repetir; cast. vez. Ne comonir no me'n vedaré... per quantas vegades me'n recherràs o me'n comonràs, doc. a. 1081 (RLR, iii, 279). No la troba a la primera vegada, Hom. Org. 4. Que'm fermàs dret tres uegades o quatre, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). No farem uostre conseyl esta uegada, Jaume I, Cròn. 29. Besà | tres vegades en la boca, Muntaner Cròn., c. 24. La Denisa s'havia despertat un reguitzell de vegades, Pons Com an. 13. Altres vegades hi arreconen llenya, Rosselló Many. 23. Quantes de vegades vaig maleir la petita fama,...!, Ruyra Parada 4. a) A vegades, o A les vegades, o De vegades, o Algunes vegades: loc. adv. que indica la repetició moderada, no freqüent, de l'acció o de l'esdeveniment; cast. a veces, algunas veces. Hom vos adora a vegades vertaderament e a vegades falsament, Llull Cont. 315, 13. Si algunes uegades nos daua malauties, Jaume I, Cròn. 1. E a les vegades han primerament lo dit consell dels dits prohòmens, Consolat, c. 10. Se meten davant un gran e clar espill e a vegades dos, Metge Somni iii. Lo coit a vegades nou e a vegades aprofita, Albert G., Ques. 44. La remor dels meus peus despertava de vegades alarmants ressonàncies, Ruyra Parada 24.—b) Moltes vegades: sovint, amb freqüència; cast. muchas veces. Per açò que és amor sens temor moltes vegades, Llull Felix, pt. i, c. 4. Moltes vegades he desijat que us pogués veher, Desclot Cròn., c. 1. Ab lurs paraules moltes vegades feyen enfellonir lur abat, Eximplis, i, 244. Com a fórmula hiperbòlica es diu també cent vegades, mil vegades, etc. Jo he passat mil vegades amunt y avall, Ignor. 2.—c) Altra vegada: novament. Indica repetició del fet. Si puys altra uegada se'n perjura, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 293). Altra vegada féu lo senyal de la creu, Llull Gentil 128. Y altra vegada seré vestit de la mia pell, Metge Somni i. Jo ia us he respost un' altra vegada, Passi cobles 12. Tot restà a les fosques altra vegada, Víc. Cat., Ombr. 27.—d) Una vegada: es diu en començar una narració, indicant un cert temps passat, una època distinta de l'actual. Sàpies... que una vegada se sdeuench que'l sant pare apostoli mès en lesta a un sant hom..., Llull Felix, pt. i, c. 11. Hey hagué una vegada en la pagesia un fadrí..., Penya Mos. iii, 11.—e) A la vegada: al mateix temps; a un temps; cast. a la vez. Per manera que haia tost son dret et no haia a tornar a nós a la vegada, doc. a. 1378 (Miret Templers 426). Los elàstichs que a la vegada que aguanten les calses pareix que sostingan una panxeta de curva suau, Vilanova Obres, iv, 17. Llavores tots a la vegada, com per tocar-li el cor, li vàrem anomenar les nostres coneixenses, Massó Croq. 174.—f) D'una vegada: en una sola acció, de cop, sense repetir l'acte; cast. de una vez. Anem, d'una vegada!, Vilanova Obres, xi, 204. I, trencant ton encís d'una vegada..., me n'he baixat corrents, Maragall Enllà 15.—g) Una vegada (que): tot seguit que. Una vegada casats, vindran a prendre una caxalada, Vilanova Obres, xi, 73. «Una vegada que haurem sortit de l'ofïcina, anirem a dinar».—h) Tal vegada: potser; cast. tal vez. Un cop m'haurà sentit, tal vegada l'enternexi, Vilanova Obres, iv, 22. En un paratge que, tal vegada, ni tan sols coneixien, Ruyra Parada 35.—i) Una vegada més: altra vegada, encara un cop més; cast. una vez más. Renovaren una vegada més s'antiga tradició baleàrica, Roq. 43. Seguien inquietant lo... per a rebre una vegada més les brètoles manyagues, Víct. Cat., Ombr. 55.—j) Tota vegada (i ant. totes vegades): sempre; cast. toda vez. Tota vegada haguem mercè e misericòrdia d'ells, Desclot Cròn., c. 167. Lla on era lo pus estret feyt d'armes, lla era ell tota vegada, Muntaner Cròn., c. 14. En mi gran abundament | de peix ha tota vegada, Turmeda Diuis. Sia tengut de fer aiustar los pròmens... tota vagada que'n sia request, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 181). Creu bé que tu ho saps, car tota vegada eres ab mi, Genebreda Cons. 42. Totes vegades que faràs peix gros bullit, que y metes una bona tassa de vinagre, Robert Coch 38 vo.—l) S'usa com a multiplicatiu, combinat amb un numeral cardinal; així, dues vegades, tres vegades, deu vegades, etc., significa ‘multiplicat per dos, per tres, per deu, etc.’Adéu, companys, més sortats que no jo cent mil vegades, Picó Engl. 30.
    Refr.
—«A vegades no és com a voltes»: significa que una mateixa cosa no sempre s'esdevé de la mateixa manera, perquè les circumstàncies són distintes (Val.).
    Fon.: bəɣáðə (or.); beɣáðɛ, beɣáða (occ.); veɣá (Cast., Al.); beɣá (Val.); vəɣáðə (bal.); vagáɾa (alg.).
    Etim.: del llatí vg. *vĭcāta, mat. sign., derivat del clàssic vĭce, ‘torn’, ‘tanda’.