DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEGUER m.
Magistrat la jurisdicció del qual derivava directament del rei i que administrava justícia civil i criminal en un districte o comarca; cast. corregidor. Demanat del senyor Rey o del veguer seu, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 311). Si... dampnatge daran en cors o en coses e clam al veger [sic] del Rey ne venrà, retrameta aquela o aquels a lurs seyors propris, et... d'aquí enant lo vager [sic] del Rey prena les peyores, ibid. 316. Aquell pagès era estat moltes vegades a la cort, e lo veguer no l'en volia oir, Llull Blanq. 73, 4. Veem... que'ls reys e'ls prínceps, que fan batles e veguers e procuradors e jutges, per tal car ells no y porien bastar a governar lur poble, Llull Cont. 111, 2. Obeiren nostres officials, axí com eren Veguers e Batles e sotsveguers e altres officials, Pere IV, Cròn. 84. Contra lo batle de Mallorques, son assessor, veguer de la ciutat e veguer de fora, e lurs assesors e lochtinents, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 271).a) En el principat d'Andorra, cadascun dels dos funcionaris nomenats pel bisbe d'Urgell i pel Govern francès amb la missió d'administrar justícia.
Veguer: llin. existent a Godall, Val., Torrent, etc. A Catalunya abunda aquest cognom escrit dialectalment Bagué.
    Fon.: bəɣé (or.); baɣé (occ.).
    Etim.: del llatí vicarĭus, ‘vicari’ (portantveus).