Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  veguer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEGUER m.
Magistrat la jurisdicció del qual derivava directament del rei i que administrava justícia civil i criminal en un districte o comarca; cast. corregidor. Demanat del senyor Rey o del veguer seu, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 311). Si... dampnatge daran en cors o en coses e clam al veger [sic] del Rey ne venrà, retrameta aquela o aquels a lurs seyors propris, et... d'aquí enant lo vager [sic] del Rey prena les peyores, ibid. 316. Aquell pagès era estat moltes vegades a la cort, e lo veguer no l'en volia oir, Llull Blanq. 73, 4. Veem... que'ls reys e'ls prínceps, que fan batles e veguers e procuradors e jutges, per tal car ells no y porien bastar a governar lur poble, Llull Cont. 111, 2. Obeiren nostres officials, axí com eren Veguers e Batles e sotsveguers e altres officials, Pere IV, Cròn. 84. Contra lo batle de Mallorques, son assessor, veguer de la ciutat e veguer de fora, e lurs assesors e lochtinents, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 271).a) En el principat d'Andorra, cadascun dels dos funcionaris nomenats pel bisbe d'Urgell i pel Govern francès amb la missió d'administrar justícia.
Veguer: llin. existent a Godall, Val., Torrent, etc. A Catalunya abunda aquest cognom escrit dialectalment Bagué.
    Fon.:
bəɣé (or.); baɣé (occ.).
    Etim.:
del llatí vicarĭus, ‘vicari’ (portantveus).