DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVEHEMENT adj.
Que té una intensitat molt gran, gairebé violenta; cast. vehemente. Es vehement bullició de les humors, Albert G., Ques. 37 vo. Veient amb això satisfeta una de les seves més vehements passions, Oller Vilaniu 36. Potser usava un llenguatge massa vehement, Sagarra Vida, ii, 220.
Fon.: bəəmén (Barc.); beemént (Val.); vəəmént (Palma).
Intens. superl.: vehementíssim, -íssima.
Etim.: pres del llatí vehemĕnte, mat. sign.