DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

VEL·LEĎTAT f.
Volició dčbil, inconstant; cast. veleidad. La fortuna, que té nom de dona i vel·leitats de dona, Riber Miny. 109. Suposar... que tingué mai la vel·leitat de teoritzar el progressisme seria molt arriscat, Pla Rus. 235.
    Fon.: bəɫɫəitát (Barc.); beɫeitát (Val.); vəɫəiđát (Palma).
    Etim.: pres del llatí velleitāte, mat. sign.