DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. VELER, -ERA m. i f.
Qui fa o ven vels; cast. velero. Tapins, velera, | lo brunater | e confiter, Spill 2984.
Etim.: derivat de vel.
2. VELER, -ERA
|| 1. m. i f. Qui fa i adoba les veles de naus i d'altres embarcacions; cast. velero. Veler, qui fa veles, Torra Dicc.
|| 2. adj. Que navega a la vela; cast. velero. Uelera nau de sant peregrinatge, Llaors St. Cristòfol. Conduït per nau velera arribà en aquella ciutat llevantina, Serra Calend. folkl. 166.
|| 3. m. Nau a vela; cast. velero.
Fon.: bəɫé (or.); beɫé (occ.); veɫéɾ (Cast., Al.); beɫéɾ (Val.); vəɫé (Tarr., bal.).
Etim.: derivat de vela.