Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vena
veure  2. vena
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VENA f.
|| 1. Cadascun dels vasos sanguinis o tubs orgànics pels quals circula la sang i va al cor; cast. vena. Sabut és qual uexigua és tanquada o qual té forat o canal o vena que uage a la vexigua, Micer Johan 331. E les venes del uostre coll ubertes... abeuren lo sedejant sepulcre, Corella 23. Difongué el seu esperit vivificant per les meves venes, Ruyra Parada 68. Venes nuades: varices (Men.). Vena tapada: obstrucció dels conductes de la llet a les mamelles d'una mare que alleta (Mall.).
|| 2. Fibra o conducte per on circula la saba d'una planta; cast. vena. Procehint dit empeltador poserà las mudas a las millors venas, Fontanet Conró 39.
|| 3. Fibra o nervi d'una fulla; cast. nervio.
|| 4. Arrel d'una planta herbàcia (Ribagorça); cast. raíz.
|| 5. Conducte subterrani on hi ha aigua; cast. vena. Ne sabera per què la mar infla, ne en quina manera gita la aygua per les venes de la terra, Metge Somni iv. Abundant vena, | distilant font, Spill 11976. Filtrant per dins ses venes d'aygo natural, Ignor. 6.
|| 6. Porció de roca de naturalesa diferent de la que l'envolta, o plena d'una substància mineral dipositada per les aigües subterrànies; filó de metall; cast. veta. Quant volets cerchar aur ni argent... cerchats-lo en lur loch propri natural, ço és, en les venes de la terra, Genebreda Cons. 135.
|| 7. Cadascuna de les ratlles ondulades o ramificades com les que presenten certes fustes o certs marbres; cast. veta.
|| 8. Cada un dels rius de la teulada (Cullera); cast. canalera.
|| 9. fig. Propensió anímica o intel·lectual; inspiració; cast. vena. En flacar una mica la meva vena, Ruyra Parada 5. La seva vena teatral es descordà molt, en els últims anys, Pla Rus. 355. Estar de vena: estar inspirat, trobar-se en un moment de facilitat per a pensar, dir coses importants o gracioses. Tenir vena de boig: tenir rams de bogeria, estar una mica tocat del cervell. Passar-li per la vena, a algú: passar-li pel cap, venir-li l'acudit (de tal o tal cosa).
    Loc.
—a) Estar en vena: estar un animal sense crestar (val.).—b) Posar vena: engreixar, sobretot els tords (Mancor).
    Fon.:
bέnə (pir-or., or.); bénɛ, béna (occ.); béna (Val.); véna (Cast., Al., Alg.); və́nə (Mall., Ciutadella, Eiv.); vέ̞nɛ̞ (Maó).
    Intens.:
—a) Augm.: venassa, venarra.—b) Dim.: veneta, venetxa, venel·la, veneua, veniua, venona, venoia.—c) Pejor.: venota, venot.
    Etim.:
del llatí vēna, mat. sign. ||1.

2. VENA f.:
V. bena.