DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VENABLE m.
|| 1. Dardell, llança curta que es llançava amb la mà; cast. venablo. Lanse's là unt veu los venables e les lances e'ls darts, Scip. e An. 72. La insígnia del Alferez és un venable, Moradell Prel. 17.
|| 2. Garrot per a pegar (Manacor); cast. garrote. Se destira d'un bon venable, i ja és partit a bestreure ventim, Alcover Rond. x, 73.
    Fon.: vənábbɫə (mall.).
    Etim.: del llatí venabŭlum, mat. sign. ||1.

2. VENABLE adj.
Venal, vendible (Llucmajor).