DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENAL adj. cast. venal.
|| 1. Que està per vendre; que es pot vendre. Et I. e. uenal de ciuada, doc. de primeries del segle XII (Miret Doc. 15). Tota rauba qui's tenga venal en hostal, Reua Perp. 1284, p. 375. Prohibint matar anyells ni anyelles, per carn venal ni en altre manera, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 129). Treure venal una cosa: oferir-la en venda. Un carnicer vench guardar lo bou si era gras, car lo senyor del bou lo hi hauia tret venal, Llull Felix, pt. vii, c. 1.
|| 2. fig. Que es deixa comprar, subornar. Són conciències corrompudes p'es verí des nostro sigle venal y egoista, Ignor. 37.
|| 3. fig. Exposat a caure, a rompre's, a destruir-se (Mall.). «Lleva sa gerra de damunt aquesta post, que hi està venal».
    Refr.
—«Qui té mal, el té venal»: significa que el qui pateix una malaltia o indisposició està disposat a fer qualsevol cosa per alliberar-se'n.
    Fon.: bənáɫ (or.); benáɫ (occ., Val.); venáɫ (Cast., Al.); vənáɫ (bal.).
    Etim.: del llatí venāle, mat. sign.