DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENCEDOR, -ORA m. i f. i adj.
Que venç; cast. vencedor. Vencedor Senyor de tots aquells qui són contra vostre voler, Llull Cont. 333, 22. Lo rey Carles fo vencedor e llevà lo camp, Muntaner Cròn., c. 35. Fer-t'he vencedor de tots los teus enemichs, Tirant, c. 10.
    Fon.: bənsəðó (Barc.); benseðóɾ (Val.); vənsəðó (Palma).
    Etim.: derivat de vèncer.