DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VENEDOR, -ORA m. i f.
Qui ven; cast. vendedor. Jatssesia que el cavaler comprador sia de pus baxa valor et de linatge que el senyor venedor, Commem. 161. Comprar cacauets o avellanes seques als venedors de torrat, Caselles Mult.14.
    Fon.: bənəðó (or.); beneðó (occ.); veneðóɾ (Cast., Al.); beneðóɾ (Val.); vənəðó (bal.).
    Etim.: del llatí vendĭtōre, mat. sign.

2. VENEDOR, -ORA adj.
Que es pot vendre o que s'ha de vendre; cast. vendible. «A un preu tan alt, no és venedor».
    Etim.: derivat de vendre amb el sufix -dor (< llatí -tōriu).