DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENERABLE adj.
Digne de veneració; cast. venerable. Tant era cara e venerable enuers tots, Valter Gris. 7. Encenguérem foc nou segons el venerable ritu primitiu, Riber Miny. 77. a) Títol que es donava a persones eclesiàstiques de notable dignitat. Per vinblanch dels venerables Hiniguistes [=jesuïtes], doc. a. 1564 (Hist. Sóller, ii, 494).—b) Títol que la Santa Seu concedeix per un decret de la congregació de Ritus, a la persona que està en fama de santa i de la qual s'ha admès la causa de beatificació.
    Fon.: bənəɾábblə (Barc.); beneɾáβle (Val.); vənəɾábblə (Palma).
    Intens. superl.: venerabilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí venerabĭle, mat. sign.