DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENIAL adj.
Capaç d'esser perdonat; cast. venial. No haguesses major pena per auciure un home que per fer un peccat venial, Llull Gentil 225. Per peccadors que nós fóssem de peccats mortals ni de venials, Jaume I, Cròn. 1. No se deu dir mentida, que peccat és, almenys venial, Sermons SVF, i, 125.
    Fon.: bəniáɫ (Barc.); beniáɫ (Val.); vəniáɫ (Palma).
    Etim.: pres del llatí veniāle, mat. sign.