DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENIDOR, -ORA adj.
|| 1. Que ve o ha de venir (a un lloc). Era tan prop del castell que a pedres grans uenidores nos tirauen, Jaume I, Cròn. 246. Sibilles tantes, | Déu redemptor | ser venidor | pronosticans, Spill 15258. a) m. «En aquesta casa sempre hi ha anadors i venidors» = sempre hi ha gent que va i ve (Mall., Men.).
|| 2. Que ha de venir (en el temps); cast. venidero. A temps de nou anys primer continuament venidors, doc. a. 1452 (Miret Templers 574). Delit present nostra pensa afalaga | que toll saber de dolor venidora, Ausiàs March lxxxviii. Manà que cascú se n'anàs per sa part fins al dissapte venidor, Curial, ii, 60. a) Lo venidor: el temps a venir; cast. el porvenir. Ell sols preveu | lo venidor, Spill 3911. Lo qual redunda en molta utilitat d'aquesta terra y vendrà en molt augment en lo venidor, doc. a. 1571 (BSAL, xxiii, 157).
    Fon.: bəniðó (or.); beniðó (occ.); beniðóɾ (val.); vəniðó (bal.).
    Var. form. ant.: vinidor (doc. a. 1420, ap. BSAL, ii, 220).