DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VENTAR (i val. aventar). v.
I. intr.
|| 1. Fer vent; bufar el vent; cast. ventear. ¿Qui és, d'ell enfora, qui vét los vents ni'ls trons ni'ls lamps, adoncs con per natura deuria ventar e tronar e lampegar?, Llull Cont. 15, 14. Sentí'm després mi com un moure d'ala e ventar-me al vis, Febrer Purg. xvii, 68.
|| 2. Fer ventositats (Ferrer Dicc.); cast. ventosear.
|| 3. Aixecar els gossos el cap i ensumar la caça (Tarr.); cast. ventear.
II. tr.
|| 1. Sotmetre a l'acció del vent; agitar o espargir per la força del vent, de l'aire; cast. aventar. Quant més lo oli és ventat y remudat, tant més se fa clar y sensa murcades, Agustí Secr. 111. Y aprés ventau la cendra d'infern que en deixe el llamp, Atlàntida ix. No queden ni les cendres aventades | del Rey gentil y els doctes trovadors, Llorente Versos 206.
|| 2. Llançar en l'aire, amb forques o pales o mecànicament, els cereals, llegums, fibres, etc., després de batre'ls, per separar el gra de la palla, la fibra de les impureses que conté, etc.; cast. aventar. Naguna persona no gos ventar nagun estam, ne espadar, ne massar, ne escabeyar lin, doc. a. 1370 (BABL, xii, 128). Que negú no gos ventar ne porgar faues forment ordi ne naguns altres blats, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Pagesets que dalt ses eres | batent y ventant cantau, Ignor. 55. Per ext.: a) Netejar les olives fent-les córrer per una canal inclinada i que té estries per on se'n van les impureses (Calasseit).
|| 3. Agitar un objecte flexible prop del foc o de les brases per encendre'l o avivar-lo; cast. aventar. «No té foc ni llum ni lloc a on ventar»: es diu d'una cuina on manquen les coses més necessàries per a cuinar (Palma).
|| 4. Agitar l'aire prop d'algú per refrescar l'ambient i alliberar de la calor; cast. abanicar. Y lo Rector, qui diu «no'm ventes», té dues filles, Coll. Dames 252. Ventar a algú, fer vent ab un ventall a algú, Lacavalleria Gazoph. Estava damunt es portal, que se ventava, Alcover Cont. 322.
|| 5. Arruixar, fer fugir les mosques agitant un ventall, pedaç, etc.: cast. mosquear, amoscar, esquivar. Per ext.: a) Fer fugir algú amb amenaces, amb males maneres; cast. echar, arrojar.
|| 6. Tocar la campana no movent solament el batall, sinó alçant la campana fins a posar-la amb la boca per amunt, i després deixar-la anar a la seva posició normal, repetidament; cast. voltear. Feren tocar lo seny major ventant, e aprés a batallades, doc. a. 1523 (Hist. Sóller, i, 535). No gosen tocar los dits senys... sinó dues squelles aventades, doc. a. 1453 (Jocs Fl. 1895, p. 196).a) tr. Tocar la campana fent-li donar repetidament voltes completes (Gandesa, Men.); cast. echar al vuelo.—b) usat com a intr., Esser sonades les campanes voltejant. Mentres les campanes ventaven associant-se a la festa, Serra Calend. folkl. 170. Ventau, ventau aviat, | campanes de l'encontrada, Colom Juven. 29.
|| 7. Posar en moviment la mola del molí (Pont de S.); cast. aventar.
|| 8. a) Fer que l'aigua de pluja de la teulada no caigui dins la cisterna, sinó que es desviï cap a terra; això es fa amb l'aigua de les primeres pluges, quan la teulada encara és bruta, per evitar que la brutor vagi dins la cisterna (Mall.).—b) refl. Desviar-se una pedra o altra cosa que es llança a l'aire, per l'acció del vent (Camp de Tarr.).
|| 9. Moure repetidament d'un costat a l'altre; cast. agitar, blandir. Lo Alferes ventave la bandera tres vegades per sobre de la Caxa, doc. a. 1736 (Rev. Men. xviii, 221). En tota sa vida may havia ventat cap encenser, Ignor. 7. Va ventant les ales, Picó Engl. 44. Tot ventant desesperadament la cua, Massó Croq. 9.
|| 10. Pegar, donar (cop, impuls, etc.); cast. dar, pegar, sacudir. a) amb complement directe indicador del cop o impuls que es pega. «Si no te'n vas, et ventaré una bufetada». Li'n véntuch escopetada y l'en vaig fer caure al sol, cançó pop. (ap. Milà Rom. 315). A cada colp que venta n'hi ha de menys un clap, Atlàntida iii. Li ventava cada verdancada, Ignor. 1. Lo Comte axeca l'espasa, | li venta dos cops de pla, Picó Engl. 42. No va gosar a ventar-li empenta, Casellas Sots 16. Aquell xicot li ventava unes estrebades que li havien de fer mal, Llor Jocs 75.—b) amb complement directe indicador de la persona o animal a qui es donen els cops (bal.). «Son pare l'ha agafat i l'ha ventat ben fort». Calla, si no vols que et venti, lo que no he fet mai, Camps Folkl. ii, 13.
|| 11. Executar, fer una acció (amb el nom de l'acció com a complement directe); cast. dar, lanzar. Per fi, vento revolada i alço un peix preciós, Ruyra Pinya, i, 39. Carbonant la seva pipada inacabable i ventant ullades de satisfacció a la seva barca, Ruyra Pinya, ii, 11.
|| 12. intr. o refl. Posar-se sobtadament (a fer una acció); cast. echarse, ponerse. «Quan veig aquell animalàs, m'avento a córrer» (Pallars). Ventà a córrer amb un desmarxat galop de pollí, Riba Perot 153.
|| 13. a) Incitar, aquissar (Maestrat, Morella); cast. azuzar. «Aventa-li el gos!»—b) refl. Escometre, atacar; dirigir-se contra algú (especialment un animal contra un altre o contra alguna cosa) (Tortosa, Maestrat); cast. acometer, atacar. «Hi havia un bou que s'aventava a tothom que passava».
|| 14. fig. Espargir, deixar perdre, malgastar (Mall.); cast. reventar. No mirareu abans de ventar moltes centes lliures, Ignor. 16. Vaja un modo de ventar-los es torrons, sa porcella y s'endiot!, Roq. 51.
    Loc.—a) Ventar el cop: rebutjar una cosa, no acceptar-la (Santanyí).—b) Ventar-se les mosques: saber-se defensar, saber respondre al qui ataca (Penedès, Vallès).—c) Ventar la mosca a algú: tupar-lo, pegar li (Palma de Mall.).
    Refr.—a) «Al gos ronyós, tots l'aventen»: vol dir que les persones desvalgudes són víctimes de tothom (val.).—b) «Quan fa aire, és quan s'aventa»: significa que cal fer les coses quan n'és el moment oportú (Vinaròs).
    Fon.: bəntá (pir-or., or.); bentá, aβentá (occ.); ventáɾ, aventáɾ (Cast., Al.); bentáɾ, aβentáɾ (Val.); vəntá (Camp de Tarr., bal.).
    Etim.: derivat de vent.

2. VENTAR v., grafia ant.,
per vantar. Qu'altres ni vós ya no s'en ventaran, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 292).