DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENTILAR v. tr.: cast. ventilar.
|| 1. Airejar; sotmetre a l'acció de l'aire en moviment, del vent. Mogué puys les penes e'ns ventilà, Febrer Purg. xix, 49.
|| 2. Debatre, sotmetre a discussió, a decisió. A més de la causa que en la Real Audiència se ventilave, doc. segle XVII (Hist. Grem. ii). Algun dels teatres mundials on es ventila la sort futura de les races, Caselles Mult.11.
    Fon.: bəntiɫá (or.); bentiɫá (occ.); ventiɫáɾ (Cast., Al.); bentiɫáɾ (Val.); vəntiɫá (bal.).
    Etim.: pres del llatí ventilare, mat. sign.