Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ventrell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENTRELL m.
|| 1. Estómac. Prengan los caps e'ls cols e'ls ventrels e'ls peus et la ploma de tota voleteria, doc. segle XIII (Col. Bof. vi, 7). Quant se levava | aconsolava | lo seu ventrell | ab un gobell | de malvesia, Spill 4113. Que més que l'esturç té fort lo ventrell, Proc. Olives 302. Un cop ple el ventrell, Víct. Cat., Ombr. 51. Boca del ventrell: l'epigastri.
|| 2. Símptomes de malaltia de l'estómac o d'indigestió, especialment llengua saburrosa i mal gust de boca (mall.). «Aquest nin té ventrell» (o «té molt de ventrell»).
|| 2. Ventrell de la cama: ventre de la cama (Camp de Tarr., Priorat); cast. pantorrilla.
    Loc.
—a) Obeir el ventrell: retenir el menjar, no expulsar-lo.—b) Fer ventrell: fer gana.—c) Fer bon ventrell: agradar, donar gust, esser plaent. Fer mal ventrell: donar disgust, no esser agradable. «Això em fa mal ventrell»: això no m'agrada, em desplau (Empordà).—d) Tenir un ventrell que tot ho paeix: esser molt sofert, no manifestar indignació davant les ofenses o perjudicis.—e) Tenir el ventrell gros contra algú: estar irritat. Tenint per aquella rahó lo ventrell gros contra Curial, Curial, iii, 86.—f) No alçar el ventrell d'algú: no fer-li impressió, no preocupar-lo (mall.). «Això no m'alça es ventrell»: d'això no en faig cas.—g) Aixecar es ventrell: fer gana, esser apetitós (Eiv). «Aquestes sopes no m'han aixecat es ventrei».—h) Tenir ventrell: tenir paciència o molta tranquil·litat davant les injúries, els treballs. «Per a aguantar això se necessita molt de ventrell».—i) Donar set potades en el ventrell, a algú: esser-li molt antipàtic, produir-li fàstic (Mall.).—j) Girar el ventrell, a algú: fer oi, fàstic (Mall.).—l) No saber tenir res en el ventrell: no saber guardar un secret.
    Fon.:
bəntɾέʎ (pir-or., or.); bentɾéʎ (occ., Val.); bəntɾέј (or.); vəntɾə́ј (mall., Ciutadella, eiv.); vəntɾέ̞ј (Alaró, Binissalem, Maó).
    Intens.:
—a) Augm.: bentrellàs, ventrellarro.—b) Dim.: ventrellet, ventrelletxo, ventrellel·lo, ventrelleu, ventrelliu, ventrelló.—c) Pejor.: ventrellot.
    Var. form.
ant.: ventreyl (Turmeda Amon.); ventrey (Aguiló C., Rond. de R. 8).
    Etim.:
del llatí ventrĭcŭlu, dim. de vĕnter, ‘ventre’.