Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ventura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENTURA f.
|| 1. Esdeveniment bo o dolent o sèrie d'esdeveniments bons o dolents impossibles de preveure amb certesa; cast. ventura. Pus forts cosa és occasió que ventura, Llull Cont. 351, 26. Fo ventura d'ells que vench en mans dels genovesos, Muntaner Cròn., c. 286. La tua ventura e mia m'ha aportada davant tu, Decam. ii, 16. E van en loch on la ventura 'ls porta, Ausiàs March civ. Fill de la ventura, o fill de Déu i de la ventura: fórmula per a indicar els fills de pares desconeguts, en els llibres de baptismes (Empordà). Bona ventura: cas o casos fortuïts favorables, feliços. Qui se'n vulla anar en bona ventura, Serra Gèn. 147. Treurem los concellers a sach y sort y bona ventura, doc. a. 1593 (Hist. Sóller, ii, 711). Se'n vola voreta el riu | a cercar ventura bona, Canigó i. Mala ventura: cas o casos fortuïts desgraciats. Son caygut soptosament en mala ventura, Genebreda Cons. 16. A ventura o A la ventura: sense propòsit format, sense preveure el que succeirà. Home foyl qui fa a ventura ço que fa, Llull Cavall. 31. M'agrada aquells paratges | tot sol anar trescant a la ventura, Costa Poes. 2.
|| 2. ant. Cas perillós o ple de peripècies extraordinàries; cast. aventura. Una ventura que li era sdeuenguda li volia recomptar, Llull Felix, pt. i, c. 3. A tu caveler qui vas vanturas sarcant, Graal 31. Cavaller de ventura: cavaller errant que cerca casos extraordinaris. Ell aniria com a cavaller de ventura per lo món, Comalada PP 7.
|| 3. ant. Perill, situació perillosa. Molt és son estament en gran perill e en gran ventura, Llull Cont. 40, 21. Donaren per conseyl que no y entràssem, que a gran uantura'ns metríem de perdre nos e la companya, Jaume I, Cròn. 98. Si veu o conex que ells són a ventura e a condició de perdre's, Consolat, c. 99. Si nós no hic fóssem axí poderosament com som, la terra anava a gran ventura, Epist. Pere 156.
|| 4. Esdeveniment feliç, o sèrie d'esdeveniments feliços; felicitat; cast. ventura, suerte. «Bon Jesús, en aquest món | que som de desgraciada! | N'hi ha que tan joves són | i sa ventura han trobada» (cançó pop. Mall.). Enveja mostrau de ma gran ventura, Proc. Olives 89. Qui del món vol sas venturas, | sas venturas troba aquí, Aguiló Poes. 70. Cada u hi veya els encants | de sa ventura ansiada, Costa Trad. 160. Tenir ventura d'una cosa: salvar-se per aquella cosa. Té ventura que som aquí; si no, el confirmava, Vilanova Obres, xi, 131. Ventura que...: fórmula amb què s'inicia una frase indicadora d'una acció o fet que ha evitat un mal o conjurat un perill. Ventura que al meu Gervasi cap dona se'l mirava, Vilanova Obres, xi, 77.
|| 5. Pa o pans que els parroquians d'un forn regalen al forner com a gratitud pel seu treball, a part de la paga (Conca de Barberà). Sàpia lo arrendatari... totas las venturas de pa donaran las pastadoras seran a son favor; la mitat de la cendra serà sua y també lo pa de las venturas, doc. a. 1797 (arx. de Montblanc).
Ventura: a) Nom propi d'home i de dona, reducció de Bonaventura.b) Llin. existent a La Bisbal, Canet d'Adri, Celrà, Fonteta, Pals, Rupià, Begues, Barc., Aiguamúrcia, Batea, Montmell, Valls, Agramunt, Almassora, Vinaròs, Val., Albuixec, Alcoi, Eiv., etc.
    Loc.

Per ventura: per casualitat, per una circumstància impensada; potser, tal vegada; cast. acaso, por ventura, quizá. Per açò, per ventura si jo hauia fill qui fos rey aprés ma mort, e aquell rey era mal acustumat..., faria molt de mal, Llull Felix, pt. i, c. 7. Car en lloch n'hauria a parlar, per ventura, que'n torbaria la mia matèria, Muntaner Cròn., c. 19. Diràs per ventura hoc, Metge Somni iii. E si per uentura verí mortal beuran, no'ls farà algun dapnatge, Psaltiri. Enganyat del propi desig i per ventura encoratjat de la condescendència aparent d'aquella noia especial, Lleonart Cov. 123.
    Refr.
—a) «La ventura, cascú la's procura» (Tirant, c. 59); «Té ventura qui la procura»; «Bona ventura, l'home se la procura»: significa que cal fiar més del propi esforç que de la bona sort.—b) «Més val ventura que ser fill de rei» (Mall.); «Sa ventura no és de qui la cerca, sinó de qui la troba» (men.): vol dir que la sort afavoreix sovint els qui no procuren tenir-la.—c) «Bona ventura molt poc dura»: indica que la felicitat sol esser de curta durada.—d) «Mesura dura, a despit de mala ventura»: significa que la moderació allibera de molts de perills.—e) «Quant major és la ventura, tant està menys de segura» (val.).—f) «La millor sort o ventura, és tenir renda segura».—g) «No hi ha desgràcia sense ventura»: vol dir que en totes les desgràcies sol haver-hi alguna circumstància atenuant o que serveix de consol.—h) «Sa ventura d'En Bepet, qui pensava escalfar-se i quedava fred»: es diu referint-se a algú que ha obrat pensant obtenir un resultat feliç i n'ha obtingut un de desgraciat (men.).
    Fon.:
bəntúɾə (or.); bentúɾɛ (Ll.); bentúɾa (Andorra, Tortosa, València); ventúɾa (Cast., Al.); vəntúɾə (Tarr., bal.).
    Intens.:
venturassa; ventureta.
    Etim.:
del llatí ventūra, ‘coses que han de venir’.