Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  venturer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VENTURER, -ERA adj.
|| 1. Contingent, casual; que no forma part de la sèrie normal i fixa; cast. ocasional, advenedizo. Se fassa un torneig en la Plaça del Born... Que axí los venturers com mantenedors no pugan portar sinó tant solament una calsa, doc. a. 1577 (BSAL, viii, 73). Venturera cosa: Fortuitus: Venturera cosa, Nebrija Dict.
|| 2. Adquirit d'ocasió, fora del curs o mercat normal; cast. de lance, de ocasión. Un senyor va comprar un rellotge venturer de plata, Ignor. 59. Mata venturera o Abre venturer: herba, arbust o arbre que és nat sense que l'hagin sembrat o plantat. Lloca venturera: la lloca que no cova per diligència de la seva madona, sinó per iniciativa pròpia, i que quan té els polls surats es presenta a la casa amb ells (Mall.). Polls venturers o Llocada venturera: els polls nats d'una lloca venturera. La llocada venturera | ja pastura fent piu-piu, Salvà Poes. 59. a) Al·lot bord, nat fora de matrimoni (Bal.). Deixant la nissaga neta y lliberta del afrontós dictat de gent desllinatjada, venturera o borda, Obrador Arq. lit. 19.
    Fon.:
bəntuɾé (or.); bentuɾé (occ.); ventuɾéɾ, bentuɾéɾ (val.); vəntuɾé (bal.).
    Etim.:
derivat de ventura.