DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERB m.: cast. verbo.
|| 1. Paraula; expressió d'una idea. El Verb de Déu, o simplement el Verb: la segona persona de la Santíssima Trinitat. Fins qu'al Verb de Déu baxar plagué, Febrer Par. vii, 30. Ans del Verb sê encarnat, Ruiz Poes.
|| 2. La paraula com a conjunt de mots, com a expressió d'una sèrie de pensaments. A vós plau que començe a transcriure e convertir el verb latí en romanç vulgar, doc. segle XV (Est. Univ. x, 98). Ell és el llamp, el verb acusador, Alcover Poem. Bíbl. 76.
|| 3. Mot variable que amb les seves diverses formes expressa diversitat de temps d'una acció o d'un estat. Paraula està en unió e en tres coses: nom e verb e preposició, Llull Cont. 327, 23.
    Loc.—a) Estar al verb: estar al cas.—b) Aquí està el verb: aquí està tot o la part principal de la dificultat.—c) Trobar el verb: trobar el desllorigador, la solució.
    Fon.: bέɾp (or., occ.); bέ̞ɾp (Val.); vέ̞ɾp (Cast., Al., bal.).
    Etim.: pres del llatí vĕrbum, mat. sign.