DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERDANC m.
|| 1. Branca tendra i flexible (val., bal.); cast. verdasca, verdugón. Pogué afiançar-se a un verdanc de cirerer, Valor Rond. 16.
|| 2. Cops donats amb una branca flexible (mall.); cast. verdascazo, zurra.
|| 3. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop (or., occ., val.); cast. verdugón, roncha. Verdanc del assot: uibex, exanthema, Nebrija Dict. Fibli y marqui verdanch, Vilanova Obres, iv, 156. Amb bonys i verdancs en tots quatre costats, Roger Pera 60.
|| 4. Bony que es produeix en el coll, l'origen del qual s'atribueix a un mal gest o a refredament (Pallars Sobirà).
|| 5. Núvol que tapa el sol i pren una forma allargada com una franja (Costa de Llevant, ap. BDC, xviii, 313).
    Refr.
—«A ase traïdor, verdanc i punyidor» (Mall.).
    Fon.: bəɾðáŋ (or.); beɾðáŋ (occ.); veɾðáŋk (val.); vəɾðáŋk (bal.).
    Intens.:—a) Augm.: verdancàs, verdancarro.—b) Dim.: verdanquet, verdanquel·lo, verdanqueu, verdancó.—c) Pejor.: verdancot.
    Etim.: derivat de verd.