DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VERDESCA f.
|| 1. Conjunt de branques fullades dels arbres i plantes; cast. enramada, follaje. Del salt verdesca, | de Samsó bresca, Spill 11277. Mètleres qui boten per dins la verdesca, Alcover Cap al tard 11. El campanar blanc que ix triumfador de la verdesca densa, Riber Miny. 15. El germà... ha anat pels torrents a cercar verdesca pel pessebre, Vidal Mem. 66.
|| 2. Conjunt d'herbes, de vegetals verds (mall.); cast. verdura. Només s'alimenta de fruytes, llegums y verdesca, Roq. 25.
|| 3. fig. Verdor, referències a coses sexuals, pornografia; cast. verde. «Al jovent d'avui li agrada la verdesca».
    Fon.: bəɾðέskə (or.); vəɾðə́skə (mall.).
    Etim.: derivat de verd amb el sufix -esca (forma femenina del sufix adjectival -esc), com ventresca de ventre.

2. VERDESCA f. ant.
Construcció de fustes bastida damunt una torre, muralla, barbacana, pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics. Feren un pont ab gran verdesca, Pere IV, Cròn. 50. Consellen per guardar-se de escalar que façen verdescha engir lo mur per tot, que siga sobre bastons forts e spessos per tal que entre ells no puxa entrar negú qui puig per scala sinó ab affany, en guisa que abans puxa esser ferit que no haja trencat lo dit bastó de la verdescha, Eximenis XII Crestià, c. 310 (ap. Congr. Hist. 808). Mas jo, qui só tant flach per defensar, | sens mur, sens vall, sens marlet ne verdescha, Jordi de Sant Jordi, i. Dalt, al cap de les escales, tenien huna verdesca a manera de castel ab dos portes ab perns en manera que's podien tanquar e hobrir e fer armes, e podien estar en cascuna verdesca XV hòmens d'armes o balestés, Diet. Capellà Alfons V, f. 68 (ap. Misc. Fabra 172).
    Etim.: del fr. ant. bretesche, mat. sign., amb la síl·laba inicial modificada per analogia de verdesca art. 1 (probablement per haver relacionat els bastons o branques que formaven aquesta construcció defensiva amb el brancatge dels arbres). El mot francès, que té variants com bretêche, bertresca, etc. (cf. Wartburg FEW, i, 538) i que va passar també a l'italià (it. brettesca, milanès baltresca, sicilià virdisca, ap. Salvioni en Rev. Dial. Rom. iv, 217), és considerat procedent del llatí brittisca, ‘bretona’, però no es veu clara l'explicació semàntica (cf. REW 1314).