DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VEREDA f. (que figura en alguns diccionaris del segle XIX i que és acceptat per Fabra, però és castellanisme inusitat en català, copiat dels diccionaris castellans)
|| 1. Camí estret. Segles I maleses han canviat el camí orgullós en vereda de masies, Espriu Anys 165.
|| 2. Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l'autoritat eclesiàstica d'una rectoria a l'altra en un arxiprestat (Fabra Dicc.). «Camino que hacen los regulares por determinados pueblos, de orden de los prelados, para predicar en ellos» (Escrig-Ll. Dicc.). «Espacio de tiempo que se destina a la ejecución de algunos trabajos» (Martí G., Dicc.).
    Loc.
—Prendre una vereda: prendre un costum, una idea fixa (mall.).
    Etim.: sobre l'etimologia del castellà vereda, vegeu Corominas DECast.

2. VEREDA f.
Època de la collita de l'arròs, i també l'època de més feina en la fanguejada i la plantada (val., ap. Rev. Fil. Val. ii, 97).
    Etim.: probablement deformació de verema per influència analògica del castellà vereda.