Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vereda
veure  2. vereda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VEREDA f. (que figura en alguns diccionaris del segle XIX i que és acceptat per Fabra, però és castellanisme inusitat en català, copiat dels diccionaris castellans)
|| 1. Camí estret. Segles I maleses han canviat el camí orgullós en vereda de masies, Espriu Anys 165.
|| 2. Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l'autoritat eclesiàstica d'una rectoria a l'altra en un arxiprestat (Fabra Dicc.). «Camino que hacen los regulares por determinados pueblos, de orden de los prelados, para predicar en ellos» (Escrig-Ll. Dicc.). «Espacio de tiempo que se destina a la ejecución de algunos trabajos» (Martí G., Dicc.).
    Loc.

Prendre una vereda: prendre un costum, una idea fixa (mall.).
    Etim.:
sobre l'etimologia del castellà vereda, vegeu Corominas DECast.

2. VEREDA f.
Època de la collita de l'arròs, i també l'època de més feina en la fanguejada i la plantada (val., ap. Rev. Fil. Val. ii, 97).
    Etim.:
probablement deformació de verema per influència analògica del castellà vereda.