DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEREDICTE m.
Judici, parer, emès per un jurat, sia en una causa litigiosa, sia en un certamen o concurs; cast. veredicto. És un veredicte infal·lible, superior sempre a tota reflexió ulterior, Oller Febre, ii, 189. Alguns veredictes dels Jocs estan molt bé, Pla SB 307.
    Fon.: bəɾəðíktə (Barc.); beɾeðíkte (Val.); vəɾəðíttə (Palma).
    Etim.: del llatí vēre dīctum, ‘dit en veritat’.