Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  veremar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VEREMAR (i ant. venemar). v. tr.
Tallar o collir els raïms; fer la collita de raïms; cast. vendimiar. Que no guos venemar entrò passada la festa de Sent Lluch, doc. a. 1317 (BSCC, xi, 114). No gos entrar en vinya de negú, del primer dia de juyn fins que venemades sien, doc. a. 1342 (BABL, xii, 44). Féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Tornar a veremar lo que ha restat: Vindemiatorum reliquias legere, Lacavalleria Gazoph. Un pagès, com fos a veremar sa vinya, Faules Isòp. 137. a) fig. Privar d'allò que constitueix el bé; prendre els habitants d'una ciutat. O com és stada veremada e buydada de tot bé la trista ciutat nostra!, Villena Vita Chr., c. 135.
    Refr.
—a) «Agost i veremar, cada dia no es fa»: significa que les coses extraordinàries no s'han de prodigar (Binissalem).—b) «A Sant Mateu, verema arreu» (val.).—c) «Verema en temps eixut, i colliràs vi pur».
    Var. form.:
vermar (Quant hom auria vermat, doc. a. 1303, ap. BSAL, xxiv, 257; Ja hi som de ple, a ses messes des vermar, Roq. 37); vremar; veimar.
    Fon.:
bənəmá (Berga, Igualada); venemáɾ (Biar); bɛnɛmáɾ (Guardamar); bəɾəmá (Sta. Col. de Q.); beɾemá (Tortosa); beɾemáɾ (Val.); vəɾəmá (mall., men.); vəɾmá (Valls, Mall., Men.); beɾmá (Solsona, Artesa de S., Pradell, Falset, Gandesa, Bot, Ascó); vɛɾmáɾ (Benilloba, Benialí); veɾmá (Vimbodí); bɾəmá (Ribes, Solsona, Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès); bɾemá (Esterri, Sort, Tremp, Organyà, Ponts, Tamarit de la L., Urgell, Ll., Fraga, Calasseit, Selva del C., Valljunquera, Cinctorres); bɾemáɾ (Aiguaviva d'Aragó, Orpesa); vaɾamá (Alguer); bəјmá (Empordà, Blanes).
    Etim.:
del llatí vindēmiāre, mat. sign.