DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VERGA f.
|| 1. Branca o tanyada d'arbre o d'arbust, relativament prima, llisa i neta de fulles, que pot servir per a pegar cops, per a ajudar-se a caminar, etc. (Empordà, Barc., Tarr., Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. vara. Tallaria cinch vergues de un magraner... e batria tant sa muller, tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Feria l'amat lo cor de son amic ab vergues d'amor, Llull Amic e Amat, met. 217. Diu Salamó que qui perdona a son fiyl les uergues de castigament, que mal li fa, Jaume I, Cròn. 1. IIII vergues de avellaner aptes, segons que diu, a cercar tresor amagat o encantat, doc. a. 1386 (BSAL, viii, 357). Moysès, prin la tua verga, lo teu bastó, axí com hun bordó... e dóna hun colp sobre I aygua, Sermons SVF, i, 198. Senyor ver Déu totpoderós que la verga de Aron fist florir e granar, Micer Johan 428. Especialment: a) Sarment, branca de cep (Gir., Penedès, Tamarit de la L., Fraga, Tarr., Freginals, Val.); cast. sarmiento.—b) Agullada de llaurar (Crevillent). Lo avesareu [el bou] a la verga o gullada, Agustí Secr. 166.—c) Sarment esfullada però conservant els raïms, que es posa, amb altres, dins un got de vidre ple d'aigua, perquè el fruit es conservi molt de temps (Binissalem).
|| 2. Vara || 2, o sia, bastó usat com a signe d'autoritat; ceptre; cast. bastón, cetro. Lo dit En Jacme Pere pres la verga de l'almirall, Muntaner Cròn., c. 48. El damunt dit maiordom emperò mentre servirà port verga congruent en senyal de mostrar auctoritat, Ordin. Palat. 13. Van-nos metre en nostra man dreta lo sceptrum, qui era molt bell de una rica verga d'or, Pere IV, Cròn. 82. Avent en la man dreta sceptre, qui és verga imperial, Scachs 13.
|| 3. Barra prima de metall; cast. vara, varilla. E'l mig del sòl de la barcella deu esser una verga de ferre redona, Cost. Tort. IX, xv, 7. V vergues de ferre per metre cortines, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). La verga o coa de la romana: Regula in pyramidam desinens, Pou Thes. Puer. 137. La verga que assenyala les hores (en el relonge del sol): Radius, gnomon, Pou Thes. Puer. 204.
|| 4. nàut. Perxa de forma barrilada, que va entravessada horitzontalment a la cara de proa d'un pal de vaixell i serveix per a portar penjada o aferrada una vela quadra; cast. verga. Entremig d'aquell embull de pals, vergas y cordas, Pons Auca 187. Verga seca o de senyals: verga petita i prima, a la qual no s'enverga cap vela, sinó que serveix per hissar-hi les banderes de senyals. Verga major: la que serveix per a envergar-hi la vela major. Verga d'ala: verga molt petita que forma ala amb una verga més gran, a la qual és paral·lela. Verga de respecte: cadascuna de les que es duen en un vaixell en previsió que calgui substituir amb elles les que s'inutilitzin durant la navegació. Verga llatina: antena, o sia, conjunt de car i pena al qual s'enverga una vela llatina.
|| 5. Membre genital de l'home i dels altres mamífers mascles (men.); cast. verga, pene. Que tot carnisser... qui vena a tayl moltons o porchs, no gos lexar en les peçes de les dites carns... vergues ne botons ne alcuna altra cosa qui no sia bona a menjar, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Lo coyt... en los hòmens és privat per mala complexió abreviant e anichilant la verga, Cauliach Coll., vi, 2.a, 7. Verga de bou: el membre del bou, que, assecat, serveix com a instrument per a assotar; cast. vergajo. Veheren que batien ab vergues de bou aquelles, Muntaner Cròn., c. 43. Més amaria easer batut | ab verges de bou en Bolunya, Metge Fort. 75.
|| 6. Ratlla o barra lluminosa d'un llamp; cast. centella. Sembla una verga de llamp, Picó Engl. 43.
|| 7. Planta de les espècies Salix incana i Salix elaeagnos; sarga (Illa del Tec, Ribesaltes, Empordà, La Selva); cast. salciña, mimbrera. Un paner de verga, Inv. Pellisso.
|| 8. Verga fumadora: planta de l'espècie Clematis flammula (Tarr.). (V. vidiella).
Verga: llin. existent a Barc., Val., Llíria, etc.
    Fon.: bέɾɣə (pir-or., or.); béɾɣɛ, béɾɣa (occ.); béɾɣa (Val.); véɾga (Cast.); vέ̞ɾɣɛ̞ (Al., Maó); və́ɾɟə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); və́ɾɣə (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.); vέ̞ɾɣə (Alaró, Binissalem).
    Intens.:—a) Augm.: vergassa, vergarra.—b) Dim.: vergueta, verguetxa, vergueua, verguiua, vergona, vergoia, verguerina, vergueró.—c) Pejor.: vergota, vergot.
    Etim.: del llatí vĭrga, mat. sign.

2. VERGA f., grafia ant.:
V. verge.