DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERGE (i ant. vergen). (Pl. verges o vèrgens); cast. virgen.
I. f.
|| 1. Dona que no ha tingut comerç carnal amb cap home. Si negú ab no uergen forçadament jaurà, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 299). La qual, com ensemps ab altres vèrgens fos donada per rehenes a Porsenna, Metge Somni iv. Li presentauen Laquesis, verge alamanya, nada de clara sanch, Curial, i, 41. Y en actes venèreus té gran tempre y mida molt més que la uerge, Viudes Donz. 106. Una a una, com verges a la dança, | entren lliscant, Maragall Enllà 9. Especialment: a) Dona que l'Església distingeix entre els sants per haver servat completa castedat. Los renchs del màrtirs e de les vèrgens e dels confessors, Llull Gentil 181. Axí com de vèrgens no màrtirs volem sia usat, Ordin. Palat. Tu alegrar-t'as perpetualment entre los cors de les santes vèrgens, Canals Carta, c. 74. Los àngels tenen lo vel, les vèrgens llums beneïdes, Verdager Idilis. Les onze mil verges: donzelles que segons una piadosa llegenda medieval foren martiritzades amb Santa Ursula. La capella de les onze mil verges, doc. a. 1543-60 (Miret Templers 579).—b) Religiosa de clausura. Ja l'altíssim monastir | blanques verges no l'habiten, Costa Trad. 38.—c) Nena vestida de blanc per fer la primera comunió o per anar a una processó (mall., men.).—d) La Verge Maria o simplement la Verge: la Mare de Déu. O seiner fil de la uerge, mercè ages de mi, Hom. Org. 3 vo. En la verge gloriosa nostra dona sancta Maria, Llull Cavall. 10. La salutació de la benaventurada verge nostra, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 106). E la Verge d'alegransa | pregarem que prech son fiyl, Turmeda Diuis. 36. La humil verge Maria, Comalada PP 11. D'aquest altar de roca | que per la santa Verge bastí la mà de Déu, Collell Flor. 35. Al cel la Verge se'n munta, Ramis Clar. 8. Verge Santíssima!: exclamació d'admiració, de por, de tristor, etc. Ai Verge!: exclamació que té aquests mateixos usos.—e) Nom d'un signe del zodíac i d'una constel·lació zodiacal on hi ha l'estel de primera magnitud Espiga.
|| 2. Cadascun dels dos muntants o cuixeres que s'alcen de sota terra un a cada costat de la biga del molí d'oli, prop del cap que cau damunt la pila de cofins; a mitjana alçària tenen les dites cuixeres un forat de devers cinc pams de llum, i en aquests forats es posen les espadelles que mantenen abaixat el dit cap de biga quan fa la pressió (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat).
II. adj. (d'una sola terminació, però vulgarment s'usa la forma masculina verjo).
|| 1. Que no ha tingut comerç sexual. Com poch esser verge en la natiuitat de son fill, Llull Felix, pt. i, c. 10. Les Arpies... són donzelles vèrgens que volen axí com ocells, Genebreda Cons. 210.
|| 2. Propi de persona no contaminada de sexualitat. El seu pit verge, Genís Julita 42. Panxeta verge continguda amb sa percinta de plata, Maura Aygof. 95. Los teus verges pensaments, Serres Poes. 23.
|| 3. Intacte, que no ha estat usat, que no ha servit per al fi a què es destina. Terra verge: terra no cultivada, que no ha rebut cop de rella o d'altra eina agrícola. Les terres vèrgens de llurs cims i carenes, Adlert Salze 17. Selva verge: selva no habitada ni transitada dels homes. a) Que encara no ha fet o no ha sofert una acció. «Encara sóc verge d'haver menjat cap raïm en tot aquest any». En la terra, verge d'odis, no hi havia teu i meu, Alcover Poem. Bíbl. 14.
|| 4. Que en la seva formació no ha sofert artifici o intervenció de l'home. Cera verge: la que es produeix espontàniament de la bresca. Oli verge (en mall. oli verjo): l'oli que surt de les olives en moldre-les, abans de premsar-les. Vi verge: vi no fermentat. Mel verge: la mel que raja de la bresca sense que la premin. Sia pressa aygua de fenol e mel verge e sucre candi, Micer Johan 418. En conca d'esmaragda lo líquid verge al pendre's, Atlàntida i. El Sant Crist de la Soca és antic i negre, i fa olor de cera verge i vauma-rosa, Vidal Mirall 67. Ungires d'oli verge mon cap adolescent, Colom Juven. 65.
Verge: llin. existent a Galera, Mas de Barberans, Tortosa, La Sénia, Ballestar, La Jana, Benassal, etc. Existeix la variant Verges a Mollet de Peralada, Casserres, Tortosa, Vinaròs, Cast., etc.
    Cult. pop.—La festa de les Verges (en commemoració de les onze mil verges de Colònia) se celebra el 21 d'octubre. A Pineda, les noietes del poble passen en colles per les cases portant un plat o cistell i demanen: «¿Hi ha res per les Verges?» A Manacor, les al·lotes van a visitar les cases amigues, on els donen penjolls, magranes i codonys, i elles solen anar adornades amb un floc semblant a una faixa de general. A la Ciutat de Mallorca és costum que els fadrins facin serenades a les al·lotes; a Llucmajor també hi ha aquest costum, i els sonadors demanen als propietaris de caça que els deixin caçar en les seves terres, i del que cacen fan un sopar quan han acabat les musicades de la vetllada. Hi ha cançons al·lusives a aquesta festa: «Per les Verges te vaig fer | musica de sis tocades; | sis pessetes m'ha costades, | i si ets verge, no ho sé» (Mall.).
    Fon.: bέɾʒə (pir-or., or.); bέɾʤɛ (occ.); vέɾʤe (Cast.); bέ̞ɾʧe (Val.); vέ̞ɾʤɛ̞ (Al.); bέɾʧa (Gandia); vέ̞ɾʒə (bal.).
    Intens. dim.: vergeta o vergeneta.
    Var. ort. ant.: verga, pl. vèrgans (Graal 57, 204); verja (doc. a. 1562, ap. Hist. Sóller, i, 88).
    Etim.: del llatí vĭrgĭne, mat. sign.