DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERGONYÓS, -OSA adj.: cast. vergonzoso.
|| 1. Que causa vergonya. Era sutza de sutzetat vergonyosa a nomenar e a tocar, Llull Felix, pt. viii, c. 28. Les quals [malalties] serien vergonyoses exprimir, Metge Somni iii. Una paraula que és molt vergonyosa de dir, Eximplis, i, 198. Parts vergonyoses: els òrgans sexuals. Veu sa muller ab les vergonyoses parts descubertes, Isop Faules 15. La vergonyosa: (ant.) els genitals femenins. Puys los pruu la vergonyosa, van calentes, Coll. Dames 510.
|| 2. Que expressa vergonya o que sent vergonya. Los meus ulls són vergonyosos de estar davant la vostra presència, Llull Blanq. 4. Respongu'io ab cara vergonyosa, Febrer Inf. i, 81. Una dona apellada Archicella era axí vergonyosa, Scachs 22. Que baxa el cap vergonyosa | y es posa feta un clavell, Collell Flor. 48. Los ulls grans, vergonyosos, plens de llum, Llorente Versos 57. Es varen fer les vergonyoses lo meteix que si fossin de Ciutat, Massó Croq. 180.
Vergonyós: llin. existent a Palamós, Regencós, Reus, etc.
    Fon.: bəɾɣuɲós (or.); beɾɣoɲós (occ., Val.); veɾɣoɲós (Cast., Al.); vəɾɣoɲós (mall.); vəɾɣuɲós (men., eiv.); valguɲós (Alg.).
    Intens.: vergonyoset, -eta; vergonyosot, -ota; vergonyosíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: vergonnós (doc. a. 1162, ap. Rev. Biblgr. Cat. iv, 18); vargoyós (Graal 157).