Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vergonya
veure  vergonyà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERGONYA f.: castellà vergüenza.
|| 1. Deshonor humiliant; cosa que deshonra. Turmentar-los-ets, Sènyer, e descobrir-los-ets lurs vergonyes, Llull Cont. 16, 30. Seria una gran vergonya del dit senyor, Muntaner Cròn., c. 19. O quantes enfanten abans de lur temps, tements que no vénguen a vergonya!, Metge Somni iii. Posar algú a la vergonya: exposar un delinqüent en un lloc públic perquè la gent sàpiga que ha delinquit. Una cadena de ferre ab sa argolla estaue ficada en lo pilar de la plaça de Valfegona per a posar a la vergonya los malfactors, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).Estar a la vergonya: estar exposat a la contemplació de la gent com a delinqüent.
|| 2. Torbament de l'ànim per una falta comesa o per una humiliació rebuda. A om uergonia a dir zo que dezie, Hom. Org. 2 v.oHavia vergonya de descobrir-li lo seu cor, Llull Blanq. 1. No uolch que nós preséssem onta ne dan que uergonya'n poguéssem auer en cort, Jaume I, Cròn. 1. Alguns se n'abstenen per vergonya de Déu o de hòmens, Genebreda Cons. 229. Baxà los ulls ab gran vergonya, Serra Gèn. 14. Sens enrogir-la de vergonya, Pons Auca 35. Tenir vergonya o Donar-se vergonya: sentir torbament per una falta comesa o per una humiliació rebuda. Vergonya tindrie yo de ser agüelo de tan gran ruc, Guinot Capolls 58. ¿No se'n donava vergonya d'ésser tan miqueta?, Ruyra Parada 15. Donar vergonya o Fer vergonya a algú: fer que senti torbament per una cosa humiliant. Vergonya fent als trèmols estels sa brillantor, Atlàntida i.
|| 3. Estimació de la pròpia honra. Cauayler sens vergonya, Llull Cavall. 23 v. Aquí morí don Palegrí d'Aones, e don G. de Poyo, car hauien uergonya major que'ls altres e no uolgren fugir, Jaume I, Cròn. 16. Vergonya veda fer sovent ço que lley no prohibeix, Metge Somni ii. No tenir vergonya: no estimar la pròpia honra, no torbar-se per les humiliacions o per les pròpies malifetes. De vergonya no'n té micha, Coll. Dames 364. Coneixent lo Déu Mercuri sa imprudència y poca vergonya, Faules Isòp. 63. Homes de vergonya: (ant.) homes honrats, estimadors de la pròpia honra. Els hòmens de paratge e de vergonya foren tots pecejats, Muntaner Cròn., c. 83. Que hi tremeten hòmens de vergonya, doc. a. 1560 (Hist. Sóller, ii, 78).
|| 4. pl. Òrgans sexuals. Molt pus vergonyosos deurien esser los hòmens e les fembres de fer luxúria que no de mostrar lurs vergonyes, Llull Cont. 138, 19. Com se fou embriagat mostrà ses vergonyes, les quals havia celades, Canals Carta, c. 25. ¿Qui són aquests que es tapen les vergonyes | amb una coloraina d'esborralls?, Sagarra Comte 263.
|| 5. La pua més petita o pontet del rampill de la dalla (Conca de Barberà).
|| 6. Instrument de ferro amb un ganxo, que els sabaters empren per a enformar i per a llevar les rues (Ciutadella).
    Loc.
—a) Tenir tanta vergonya com una granota pèls (Empordà), o com el gos de Poma (Val.), o com es ca d'En Pinyol (Mall.): tenir molt poca vergonya o no tenir-ne gens.—b) Hi han deixat la vergonya: es diu quan s'han menjat tot el contingut d'un plat o cassola fora una petita part (Empordà).
    Refr.
—a) «Qui no té vergonya, tot lo món és seu»; «La vergonya fa ronya» (o «cria ronya»); «Qui té vergonya, es mor de fam»; «Qui té vergonya, té mal any»: signifiquen que la vergonya sol esser causa que deixem d'aprofitar bones ocasions d'enriquir-nos o d'obtenir altres beneficis materials.—b) «Més val vergonya en la cara que dolor en el cor»: vol dir que la vergonya ens atura de cometre accions de què després ens hàgim de penedir.—c) «Com més poques barbes, manco vergonya»: es diu referint-se a nois o jovencells desvergonyits (Men.).
    Fon.:
bəɾɣóɲə (pir-or., or.); beɾɣóɲɛ, beɾɣóɲa (occ.); beɾɣóɲa (Val.); veɾɣóɲa (Cast., Al.); vəɾɣóɲə (Camp de Tarr., bal.); valɣóɲa (Alg.).
    Var. ort.
ant.: vergoyna (Arnau de Vilanova); vargoya (Graal 89).
    Etim.:
del llatí verecŭndĭa, mat. sign. |||| 1, 2, 3.

VERGONYÀ
Llin. existent a Figueres.
    Etim.:
grafia incorrecta de Borgunyà, produïda per analogia de vergonya.