Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  verm
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERM (i ant. verme, pl. vèrmens). m.
Cuc; cast. gusano. Son cors és menjat de vèrmens e de cucs, Llull Cont. 103, 21. De verms fat eren tots senyits, Febrer Inf. iii, 69. No podia morir lo verm rohent, Marsili Cròn., v. 38. Yo verme só e no home, Martínez 46. Axí com lo verme rou lo fust, axí la tristor rou lo cor, Canals Carta, c. 11. Quant l'amor és molt vella, | absença és lo verme que la gasta, Ausiàs March i. Car és un verm qui romp la mia pensa, Ausiàs March xiii. Es dita tinya del verm tineal, Cauliach Coll., vi, 2a, 1. Donan la cassa a totas maneras de verms, Agustí Secr. 159. I els verms crudels qui me mengen a trossos, Colom Juven. 174.
    Fon.:
bέɾm (Rosselló, Capcir, Conflent).
    Etim.:
del llatí vĕrme, mat. sign.