Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vermell
veure  2. vermell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VERMELL
|| 1. adj. (f. VERMELLA) Del color de la sang arterial, de les roselles; cast. rojo, encarnado. Aquells qui en est món se vesten de vermelles colors e de vermells draps, Llull Cont. 58, 12. Cové que recorra a la figura afigurada per letres vermelles, Llull Cont. 335, 29. Vermell e ros fo Blanquerna, Llull Blanq. 7. Ell havia molt gran cara e vermella, Desclot Cròn., c. 12. L'emperador porta capell vermell, Muntaner Cròn., c. 212. La nau... carregada de vi blanch e vermell, doc. a. 1395 (Ardits, i, 52). Amb sang de filisteus he fet vermell ton tàlem de regina, Alcover Poem. Bíbl. 68. Amb les puntes dels nassirons vermelles com fruita que comença a verolar, Ruyra Parada 13. Tornar vermell o Fer-se vermell: enrojolar-se: cast. ruborizarse.
|| 2. m. Color de la sang arterial; color extrem de l'espectre solar, tocant el color de taronja; pintura o matèria colorant del dit color; cast. rojo. Ab unt de suja | o de rovell, | ab cert vermell... morros e celles s'empeguntava, Spill 2534.
|| 3. m. Rovell de l'ou (bal.); cast. yema. Aprenen... de conèxer erbes e saber lur virtut e la propietal de les figues seques, del vermell del ou, Metge Somni iii.
|| 4. En Vermell: a) El sol quan surt (mall.).—b) L'as d'oros (mall.).—c) Nom de bou de color roig (mall.). «Jo llaurava amb En Vermell | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parell» (cançó pop. Mall.).
    Loc.
—a) Vermell com un pebrot, o com un tomàtec, o com un bitxo, o com un perdigot: expressions per a indicar que una persona està molt vermella de cara.—b) De pinyol vermell: de gran qualitat o intensitat. Un sermó d'aquells de pinyol vermei, Alcover Cont. 70.—c) Dur-se bandera vermella: esser rivals, no voler-se retre un per l'altre (Mall.).
    Fon.:
bəɾmέʎ, bəɾmέј (or.); beɾméʎ (occ.); vəɾmέʎ (Valls); vəɾmə́ј (Palma, Manacor, Sóller, Pollença, Felanitx, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.); vəɾmέ̞ј (Alaró, Lloseta, Binissalem, Maó, Alaior); valméʎ (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: vermellàs, -assa.—b) Dim.: vermellet, -eta; vermelleu, -eua; vermelliu, -iua; vermelló, -ona; vermelloi, -oia.—c) Pejor.: vermellot, -ota.
    Var. ort.
ant.: vermel o uermel (doc. a. 1307, ap. RLR, iv, 379; doc. a. 1380, ap. Miret Templers 558); vermeyl (doc. a. 1278, ap. Miret Templers 549; Jaume I, Cròn. 64); bermeyll (Muntaner Cròn., c. 254); vermeyll (Muntaner Cròn., c. 269; Turmeda Diuis. 4); vermal (Graal 7); varmal (Graal 5).
    Var. ort.
dial.: vermey (Roq. 38); vermei (Ruyra Parada 42); varmay (Graal 153).
    Sinòn.:
— || 1, roig (sobretot en rossellonès i valencià).
    Etim.:
del llatí vg. vermiclu, var. del clàssic vermĭcŭlum, mat. sign. ||1 (pròpiament, ‘cuquet’, perquè el colorant vermell es treia sovint del quermes i altres insectes).

2. VERMELL m.
Falçó per a veremar (Blanes, Vallès, Penedès).
    Fon.:
bəɾméʎ (or.).
    Sinòn.:
vermall, veimella.
    Etim.:
derivat de vermar.