DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERNACLE, -ACLA adj.
Pertanyent a la contrada natal; es diu especialment del llenguatge; cast. vernáculo. Clamant encès en mon parlar vernacle, Llongueres Sonets 51.
    Fon.: bəɾnáklə (Barc.); beɾnákle (Val.); vəɾnáklə (Palma).
    Var. form. ant.: vernàcul (Lo dit libre inventiu del vernàcul trensladà en morisch, Vida Coet. R. Llull, ap. BSAL, xv, 352).
    Etim.: pres del llatí vernacŭlum, mat. sign.