DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VESSANT
|| 1. adj. Que vessa; cast. rebosante. Amb ma falda vessanta de maduixes, Canigó ii.
|| 2. m. o f. Coster d'una muntanya, d'un terreny, pel qual baixen les aigües; cast. vertiente. Y rego y amoixo los joncs y floretes del fèrtil vessant, Atlántida vi. Y obrint esllavissades salta per mil vessants, Collell Flor. 76. La petita conca formada pels vessants pujava fins a la serra, Galmés Flor 74.
|| 3. m. o f. Coster de la teulada (Pallars, Ribagorça, Urgell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta, Llucmajor); cast. vertiente. Aja de portar lo mateix vassant o rostoria, doc. a. 1639 (arx. de Montblanc). La teulada, partida en dues vessants, Víct. Cat., Ombr. 35.
|| 4. m. Forat o escletxa per on vessa o es filtra el vi d'una bóta (Manacor). «Aquesta bóta està esquerdada; li he hagut de tapar sis vessants».
    Fon.: bəsán (or.); besán (occ.); vesánt (mall.).