Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vesta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VESTA f.
|| 1. Vestit, roba que cobreix el cos, en general, però sobretot la que arriba des del coll fins als peus; cast. veste, vestido. Per fer-se huna vesta de bovo, per huna comèdia, doc. a. 1590 (Est. Univ. xviii, 87). Diferents vestes de Nostra Senyora, doc. a. 1692 (Hist. Sóller, ii, 883). Coberta amb la folgada vesta de la Mare de Déu, Rosselló Many. 189. Sorgia immens amb vesta imperial, Riber Sol ixent 18. a) fig. La massa imponent del Canigó amb vesta blavosa, Massó Croq. 89.
|| 2. Mudada, vestit complet d'home, compost de jac, guardapits i pantalons (Alaró, Manacor); cast. traje.
|| 3. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa; cast. veste, túnica. Especialment: a) Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant. Tindran obligació dits sobreposats y prohòmens de aportar vestes a la processó del dijous sant, doc. a. 1705 (BSAL, ix, 11).—b) Vestit amb caputxa blanca que duen les noies per assistir a la processó del Dijous Sant (Verges).
|| 4. Persona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó (or., occ., val., mall.); cast. nazareno. Les parets reflectien, allargassant-les, les ombres negres de les vestes de la congregació dels Dolors, Espriu Anys 75. Les vestes de la Sang: els membres de la Prohomenia de la Sang, que, vestits amb túniques talars i faixa, assisteixen a les processons on es treu la imatge del Sant Crist de la Sang (Palma de Mallorca).
|| 5. Jac o americana (Elna, Catllar, ap. ALC, c. 82).
|| 6. Armilla o guardapits (Capcir, ap. BDC, iii, 120).
    Fon.:
béstə (or.); béstɛ, bésta (occ., val.); véstə (mall.).
    Etim.:
del llatí vĕste, mat. sign. ||1.