DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VESTAL f.: cast. vestal.
|| 1. Verge consagrada a la deessa Vesta i encarregada de guardar el foc sagrat. De ses Vestals sacerdotisses romanes, Ignor. 3. Com una vestal salvatge sorpresa per un faune luxuriós, Vayreda Puny. 100.
|| 2. fig. Dona molt casta.
|| 3. fig. Persona encarregada de guardar gelosament quelcom, de preservar-ho religiosament. Volia que Na Maria, fidel a l'amic absent, fos la vestal del foc amorós encès per Anton, Vidal Mem. 73.
    Fon.: bəstáɫ (Barc.); bestáɫ (Val.); vəstáɫ (Palma).
    Etim.: pres del llatí Vestālis, mat. sign.