DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VESTIR v. tr.: cast. vestir.
|| 1. Cobrir de roba o d'altra cosa que evita la nuesa, que defensa de la intempèrie o que serveix d'adorn. a) Amb subjecte indicador de la persona que posa o aplica la vestidura. Adobaren-lo e vestiren-lo axí com a monge, Desclot Cròn., c. 168. E yo vestí'ls a la greguesca, Muntaner Cròn., c. 220. La vestiren amb lo millor i més enflocat de l'armari, Pons Com an 142.—b) Amb subjecte indicador de la roba o altra cosa amb què es cobreix. Per ton carro eguinen | poltres superbes, y et vesteix molt cara | púrpura doble, Costa Horac. 43.—c) refl., Amb subjecte indicador de la mateixa persona que el complement directe. La dona que enviuda, tantost s'habitua | a ser molt honesta, vestint-se de dol, Viudes Donz. 439. Se mesclaria ab los hòmens e's vestiria de la sua lurea, Villena Vita Chr., c. 7. De quin color em vestiria, Verdaguer Idilis.
|| 2. Aplicar roba o altra cosa a cobrir algú per evitar-ne la nuesa, preservar-lo del fred, etc. a) Amb subjecte indicador de persona diferent d'aquella que es cobreix. E vestí-li les vestedures, Serra Gèn. 28. Y vestiren-li la casulla, Antiq. 91.—b) refl., Amb subjecte indicador de la mateixa persona que es cobreix. Lo bon hom se vesteix son cilici, Llull Felix, pt. i, c. 7. E sobre aquesta camisa vesta's una tunicella blanqua, Ordin. Palat.
|| 3. Portar sobre si roba o altra cosa que serveix per a evitar la nuesa, preservar del fred, etc. La gonella és moguda d'un loc en altre per lo moviment de l'home qur la vest, Llull Arbre Sc. i, 265. Tot lo que'l prevere vest per cantar la missa, Llull Cavall. 23. Que pell de llop visten dauall pell d'ouelles, Viudes Donz. 484. N'hi havia que cenyien sabre, n'hi havia que vestien toga, Oller Vilaniu 249.
|| 4. absol. Cobrir-se o anar cobert de roba (sense indicació de la roba o cosa que serveix per a cobrir). La penitència que féu sant Pere és aquesta: en menjar, en vestir e en riure, Sermó St. Pere 128. a) refl. Posar-se les peces de roba que calen per a considerar-se coberta la persona. En Claudi saltà del llit i començà a vestir-se, Pons Com an. 21.
|| 5. substantivat m. Vestidures, peça o peces de roba per a cobrir una persona i evitar-ne la nuesa. Item per lo vestir de P. de Fores, doc. a. 1265 (Soldevila PG, iii, 453). Ornat de nobles vestirs, Llull Cont. 91. Que porten los vestirs XV dies tant solament, doc. a. 1308 (RLR, viii, 53). Per lo manteniment y vestir dels hòmens, doc. a. 1595 (BSAL, viii, 140). La gent seguia esmenant-se en el vestir, Rosselló Many. 112.
|| 6. fig. Cobrir quelcom de cosa que l'adorna, que la completa. En venir sa primavera | que vesteix es camps de gala, Aguiló Poes. 101. Y d'algues se vesteixen les prades dels anyells, Atlàntida i. Especialment: a) Posar a un carro estores i vela.—b) Formar una bóta col·locant ordenadament les dogues al voltant del motlle.—c) Paredar l'interior d'un pou si la terra és tova i esllavissadissa.—d) Cobrir de roba els corrons d'una màquina d'aprest perquè la pressió sobre la roba no sigui massa dura, sinó una mica elàstica.
|| 7. Donar l'aspecte de ben vestit, de mudat. «Aquest abric vesteix molt»: aquest abric dóna aspecte ric, fastuós. a) fig. Donar aspecte o to d'elegant, de senyor (una cosa que no sigui pròpiament vestidura). Es temtador y vest molt, en opinió corrent..., això d'exhumar una antigalla ignorada... y retornar-la a la llum, Obrador Arq. lit. 111.
    Loc.
—Despullar un sant per vestir-ne un altre: beneficiar algú causant perjudici a un altre.
    Refr.—a) «Menjar amb gust, i vestir a l'ús»: norma per a viure bé.—b) «Qui se'n calça, no se'n vesteix»: es diu referint-se a algú que té poca constància o poca fidelitat.—c) «Qui de roba d'altri es vesteix, enmig de plaça el despullen».—d) «En lo vestir està el sentir»; «Dis-me com vistes, te diré com penses»: significa que amb la manera de vestir es coneix el caràcter de les persones (Tortosa).
    Fon.: bəstí (pir-or., or.); bestí (occ.); vestíɾ (Cast., Al.); bestíɾ (Val.); vəstí (Valls, bal.); vistí (alg.).
    Conjug.: predomina la flexió segons el model partir; però existeix també la flexió no incoativa: Pres. d'indic.: vest, vests, vest, vesten;—Pres. de subj.: vesta o vesti, vestes o vestis, vesta o vesti, vesten o vestin;—Imperatiu: vest! En la llengua antiga tenia aquest verb formes especials de futur: vistré, vistràs, vistrà, etc.
    Etim.: del llatí vestīre, mat. sign. ||1.