DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. VESTIT, -IDA adj. (part. pass. de vestir)
Cobert de roba o d'altra cosa que evita la nuesa, preserva de la intempèrie o serveix d'adorn; cast. vestido. Tant són mal anants e mal vestits, Muntaner Cròn., c. 37. Ans era Déu, vestit de vestidura humana, Metge Somni iv. Venia vestit de una manta tíria, Alegre Transf. 41.
2. VESTIT m.
|| 1. Allò amb què hom es vesteix; especialment, Peça o conjunt de peces de roba o d'altra màtèria que cobreixen el cos per evitar-ne la nuesa, per preservar de la intempèrie, amb exclusió de la roba interior; cast. vestido. Lo lit e lo vestit del pelegrí, Consolat, c. 118. Vestit de festa: el de bona qualitat, destinat a portar-se els dies festius. Vestit de dol: el de color negre indicador de tenir mort un parent o amic. Vestit de fort: conjunt de peces de ferro amb què es cobrien els guerrers antics per defensar-se contra els trets o cops enemics. Se despullava d'un vestit vell per posar-se'n un altre de més interessant, Ruyra Parada 12. Vestit del Bon Jesús: gonella que duien els infans mascles durant els primers anys de llur vida, fins que els posaven calçonets (Mall.).
|| 2. fig. Allò que cobreix una cosa per defensar-la, reforçar-la o adornar-la. a) Vestit des néixer: la secundina (Men.)—b) Vestit de ses xeremies: la funda o estoig dins el qual va ficat el sarró o sac de les xeremies (Mall.).—c) Membrana que enclou el gra d'un cereal, sobretot de la xeixa (Mall.).
Loc.—a) Assajar un vestit nou a algú: tupar-lo, donar-li una pallissa (Mall.).—b) En aquesta casa no s'hi farà pas cap vestit nou: es diu d'una criada o criat que entra a servir a una casa de senyors poc generosos (Garrotxa).
Refr.—a) «Vestit apedaçat n'estalvia un de nou».—b) «Un vestit ne tinc a França, i aquí em moro de fred»: es diu quan algú al·ludeix a remeis que no és possible utilitzar.—c) «Qui en vestits se gasta massa, té el cap de carabassa» (val.).
Fon.: bəstít (pir-or., or); bestit (occ., Val.); vestít (Cast., Al.); vəstít (Valls, bal.); vistít (alg.).
Intens.:—a) Augm.: vestidàs, vestidarro.—b) Dim.: vestidet, vestidetxo, vestidel·lo, vestideu, vestidiu, vestidó.—c) Pejor.: vestidot.
Etim.: del llatí vestītus, mat. sign.