Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  veta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VETA f.
|| 1. Teixit en forma de cinta, fabricat amb lligat de plana, o excepcionalment de sarja, que serveix per a lligar, embenar o rivetejar; per ext., qualsevol treneta usada com a lligam; cast. cinta, cordelito. En açò no sien enteses vetes ne trenes, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 182). Tres camises ab milleresos de veta negra, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299). Una ballesta alamanya ab l'arch negre ab una veta daurada de diverses colors que li passa per l'esquena, Inv. Anfós V, 159. Mas tix bé vetes | de seda stretes, Spill 4264. Un prenia mides ab una beta [sic], Vilanova Obres, iv, 13. Les espardenyes de cara ampla y poca veta, Guinot Capolls 37.
|| 2. nàut. Cap o corda qualsevol de les usades en la marineria, excepte les que tenen nom especial; cast. cabo. Veta de tres: la que està formada de tres cordons. Veta de quatre: la que consta de quatre cordons. Veta de quatre amb ànima: reunió de quatre cordons torçuts en voltes d'espiral al llarg d'un altre cordó que és l'ànima i queda enmig dels altres quatre (Palma). Deu esser surt al mar ab la veta del morgonal per tres vegades, Consolat, c. 170. Vetes de prondes, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 78). Per exàrcia de cordes... per ops de la nau del senyor Rey, ço és per una veta de bocell de cànem, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Corda gruixuda que serveix per a amarrar un vaixell o per remolcar una embarcació.
|| 3. Corda dels ternals que sosté la bastida dels mestres de cases (Tortosa).
|| 4. Tira de lona forta, de 7 o 8 cm. d'ampla, que en aturar el funcionament de certes màquines d'acabar els teixits es posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d'enganxar-hi l'extrem d'una altra peça de roba que s'hi ha de passar en engegar-la de nou.
|| 5. a) Bri de cànem no ben pentinat, que sembla una veta || 1 (Mall.).—b) Defecte de paratge que tenen a vegades els ordits de cotó, els fils dels quals es presenten embullats i encolats entre ells a causa d'haver estat poc eixugats per la màquina de parar (Barc.).
|| 6. Ratlla semblant a una cinta, produïda en la fusta, en la palla o en un òrgan vegetal, en el marbre, etc.; cast. veta. Ruibarbre... deu aver vetas blanques, Conex. spic. 28 vo.
|| 7. Peça de pasta per a sopa, de forma llarguera i aplanada; cast. tallarín. Sopa escorreguda de macarrons o betes, Serra Calend. folkl. 151.
|| 8. Bot de popa tallada i de fons pla, que s'usa molt en dics i rius (Barc.).
|| 9. Peix de la espècie Cepola rubescens, de forma molt llarguera i aplanada, de color vermellenc blanquinós (Empordà, Costa de Llevant, Ribera d'Ebre, Val., Eiv.).
|| 10. Porció de roca de naturalesa diferent de la que l'envolta, o plena d'una substància mineral dipositada per les aigües subterrànies; cast. veta.
|| 11. Corrent d'aigua prim; cast. hilo de agua.
|| 12. fig. Propensió anímica o intel·lectual; inspiració, tendència determinada a obrar o a reaccionar; cast. vena. Tenir veta per a una cosa: tenir talent o capacitat especial per a aquella. Prendre o Agafar una veta: prendre un hàbit, una tendència. Estar de veta: estar de bon humor i tenir ganes de parlar. Estar de mala veta: estar de mal humor, no tenir ganes de dir res. Tenir molta veta: tenir moltes coses a contar. Tenir vetes: tenir poca regularitat en les coses; obrar de manera desigual, segons els moments i les reaccions sentimentals. Seguir la veta a algú: incitar-lo a parlar de les coses que li agraden; donar-li conversa. Descobrir la veta d'algú: descobrir-ne les intencions o les inclinacions. Trencar la veta a algú: contradir-lo (Valls).
    Loc.
—a) Tenir una veta al cap: tenir mal de cap (Plana de Vic).—b) Fer veta: fer via, obrar amb rapidesa; anar de pressa (bal.). Arriba a sebre que [els lladres] se n'eren anats dins ses muntanyes... y que feyen veta per llarch devers ses possessions, Alcover Rond. x, 65.—c) Jugar més que un gat amb una veta: jugar molt, esser molt jugador (Segarra, Urgell).
    Refr.

—«El prometre dura tant com una veta, que dura fins que es peta»: significa que moltes promeses queden sense complir (Empordà).
    Fon.:
bέtə (pir-or., or.); bétɛ, béta (occ.); véta (Cast.); béta (Val.); və́tə (Mall., Ciutadella, Eiv.); vέ̞tɛ̞ (Maó).
    Intens.:
—a) Augm.: vetassa, vetarra.—b) Dim.: veteta, vetetxa, veteua, vetiua, vetona, vetoia, vetó, vetoi, vetarrina.—c) Pejor.: vetota, vetot.
    Etim.:
del llatí vĭtta, mat. sign. ||1.