Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vetllar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VETLLAR (i dial. vetlar). v. intr. o tr.
|| 1. intr. Estar despert, sobretot durant la nit; cast. velar. No dormes dementres que ton enemich vetla, Llull Mil Prov. 408. E sa dolor, durment hom, ella vetla, Ausiàs March lxxxvii. Especialment: a) Fer guàrdia de nit. Lo guayta que ara vetlla, Picó Engl. 34.—b) Estar despert prop d'un malalt per tenir-ne cura. Fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175).—c) Treballar durant la nit. Havia reparat també, pels eclipsaments de la llum, que vetllava d'amagatotes, Pons Auca 174.
|| 2. intr. Vigilar, estar atent a una cosa o persona, tenir-ne esment; cast. velar, cuidar. Poc vetlam en pregar Déu, Llull Blanq. 29. Tots aquells qui vellaven en la honor e bé nostre, Pere IV, Cròn. 67. Vos dehim e manam... que... entenats e vetlets ab gran cura e sobirana diligència, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 594).
|| 3. tr. Estar atent a una cosa o persona, per prevenir un perill que li pot sobrevenir o que d'ella pot venir; cast. vigilar. Que anasen ueer qui'l uetlaue, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Faeren saber... la nuyt que don Pelegrí uelleria l'almajanech, Jaume I, Cròn. 16. Tot braolant com monstre que vetlla un camp de mort, Atlàntida i. A l'odi d'eixa turba incircumcisa | que us vetlla famejant, Alcover Poem. Bíbl. 63. Ai de tu si t'és oberta | la porta que vetles ara!, ibid. 88. Especialment: a) Estar despert prop d'un malalt per tenir-ne cura. Lo qual confrare... no hauria amichs en la vila que't veytlassen, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 249). Ha perdut la nit vetllant un malalt, Pons Com an. 23.—b) Estar despert prop d'un difunt mentre arriba l'hora d'enterrar-lo. Els corsses dels ffrares sien vellatz en l'esglesa, doc. a. 1201-1204 (Miret Templers 543).—c) Vetllar les armes: passar la nit despert prop de les armes el qui havia d'esser adobat a novell cavaller. Que vetlle anit les armes, Canigó i.d) Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan està exposat o en el monument.
    Fon.:
bəʎʎá (pir-or., or.); beʎʎá (occ.); beɫɫá (Gandesa, Tortosa); beɫáɾ (val.); vəɫɫá (bal.).
    Loc.
—a) Vetlar els batuts a algú: estar-li molt alerta, vigilar-li els moviments o les accions per evitar-ne les conseqüències (mall.).—b) Vetlar es ble o Vetlar s'estel: anar alerta, procurar evitar un perill o un càstig (mall., men.).—c) Vetlar ses desertes: procurar enganyar la gent aprofitant-ne les distraccions. (Santanyí).—d) Esser o Estar com qui vetla un mort: estar molt silenciosos i amb gran serietat (mall.).—e) Riure's del mort i del qui el vetlla: no fer cas de les ordres, recomanacions o consells dels altres.
    Etim.:
del llatí vĭgĭlāre, mat. sign.