Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. vi
veure  2. vi
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VI (i ant. vin). m.: cast. vino.
|| 1. imatge  imatge  imatge  imatge  Suc de raïms fermentat. Kanada. I. de ui et gallina. I., doc. segle XI (Miret Doc. 14). III dies de la setmana dauen pa e ui, doc. a. 1181 (Miret Templers 542). Volen menjars delicats e volen beure nobles vins, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Cada rich hom qui ab ell uingués prengués en sa tenda pan e uin, Jaume I, Cròn. 497. Negun vin blanch ni grech, doc. a. 1340 (BABL, xi, 386). Quatre coses aucien hom qui les ús: amar fembres, e joch, e vin, Jahuda Dits, c. 30. Dues bótes meresses, la una plena de vin grech bo, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 128). Vi fort: el que té un grau elevat d'alcohol; també en diuen vi moro (perquè no és batejat o aigualit), vi que xiula (Camp de Tarr.) o vi que crema tap (Priorat). Vi de missa: vi molt pur, que s'usa o es pot usar per a la consagració. «Vi amorós o delgat: Vinum suave vel lene», Pou Thes. Puer. 18. Vi batejat: el vi aigualit; si ho és molt, en diuen vi de pixarrelles (Tarr.), vi de mullincs (Empordà) o vi de tires (Empordà). Vi reforçat: el que porta un afegit d'aiguardent o altre licor espirituós. Vi d'ullada: el primer vi que surt del cup quan obrin el grifó (Mall.). Vi verge: el que no ha fermentat amb la brisa, perquè el separen d'aquesta abans de bullir. Vi de raig: el que surt naturalment del cup sense bullir ni esser premsat. Vi de raspat: el que ha bullit sense la raspa, només amb el gra xafat. Vi premsat: el que surt de la brisa. Vi nou o novell: el que fa menys de mig any que ha estat fet. Vi vell o ranci: el que té almenys un any, i sobretot el que fa alguns anys que ha estat fet i que adquireix millor qualitat quant més vell es torna. Vi de pair: vi ranci, considerat com a molt confortant i digestiu. Vi blanc: el que té el color molt clar. Vi negre: el de color molt fosc i que bull dins el cup juntament amb la brisa. Vi de capa: el de color fosc i de bon bevent. Vi despullat: el que ha perdut la capa o color. Vi al baix: el vi espès dipositat en el sòl de la bóta. Vi botenc: el que té gust de bóta. Vi porc: vi que conté impureses per efecte d'elaboració. Vi de brisa: el que treuen de la brisa del raïm. Vi moscatell: el que es fa de raïms moscatells. Vi tèrbol o decantat: el que no és clar, que conté baixos. Vi de taula: el vi ordinari i lleuger que es beu en els àpats, contraposat al vi de postre, que és de millor qualitat i més força. Vi de trescol: most, vi dolç, no fermentat. Vi dolç: el que té un gust predominantment ensucrat, sia per la classe de raïm de què procedeix, sia per haver-hi mesclat substàncies endolcidores. Vi sec: el que no té gust dolç. Vi aspre: el vi sec amb quelcom desagradable. Vi picat, o apuntat, o punter, o espuntat: el que comença a agrejar. Vi verd: el fet de raïms no madurats. Vi hòrreu o horri: el que ha bullit massa temps dins la tina. Vi xamat: vi de color oliós. Vi rosat: el de color vermell clar; vi verge de raïms negres que no bull amb la brisa dins el cup. Vi brisat o Vi de cup: el que ha bullit amb la brisa devers vuit dies dins el cup. Vi escaldat: el de verema poc sana i de ceps sense pàmpols, que sol tenir mal gust.
|| 2. Suc fermentat d'un fruit que no sigui raïm. Vi de magranes, de móres, etc. Quan és donat a beure ab lo vi de les malgranes, reposa el vòmit, Medic. Part. 72a. Vi de mel: beguda alcohòlica que s'obté fent fermentar mel amb aigua.
|| 3. fig. Substància o activitat que produeix entusiasme o forta emoció. Vull abocar son vi de poesia, Costa Agre terra 7.
    Loc.
—a) Xerrar més que el vi: enraonar molt i sense discreció.—b) Tenir bon vi: estar de bon humor després de beure molt de vi.—c) Tenir mal vi: estar malhumorat o irritable després de beure molt de vi.—d) Tenir més gènit que el vi de quatre: tenir el gènit fort, irascible, violent (Empordà).
    Refr.
—a) «Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment»: indica les quatre classes millors de llenya, vi, oli i pa.—b) «El vi és el brou dels pobres».—c) «El vi és la llet dels vells».—d) «El vi vol coixí»: significa que abans de beure vi, convé menjar quelcom.—e) «El vi de casa no emborratxa».—f) «Home de vi, home de res»: vol dir que un home que beu massa vi, sol esser poc seriós.—g) «El bon vi fa bon llatí»: es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt.—h) «La taula que no té pa, fa plorar; i la taula que no té vi, fa patir».—i) «Quan aniràs de camí, no vagis sens pa ni vi».—j) «Qui vulga vi i pa, sembri primerenc i podi tardà».—l) «El vi, vell; i la dona, jove».—m) «Carn fa carn, i vi fa sang»; «El vi fa sang, i l'aigua fang»: dites amb què els bevedors de vi justifiquen aquesta preferència.—n) «Per Sant Martí, escura la bóta del bon vi»: es diu perquè per Sant Martí (en el novembre) cal posar dins les bótes el vi novell.—o) «Per Sant Martí, la velleta beu bon vi»: es diu també pel fet de començar a beure vi novell per aquell temps.—p) «El bon vi no ha menester ram»: significa que les coses bones no necessiten que se'n faci propaganda.—q) «Aigua fresca fa bon vi»: ho diuen els aiguaders.—r) «Al bon vi, la meitat aigua».—s) «Vi embutant i aigua rajant, totes les bótes s'ompliran»: ho diuen els pagesos en anys de poca collita de vi, per significar que malgrat tot, aconseguiran omplir les bótes barrejant-hi aigua.—t) «El vi entra dolcet i surt amarguet»: significa que l'embriaguesa porta molèsties.—u) «Vespres de vi, matines d'aigua» (or., occ.); «Qui sopa de vi, berena d'aigua» (men.): es refereix a les conseqüències desagradables de l'embriaguesa.—v) «Sa mare no vol que begui vi, i ell hi fa sopes»: es diu referint-se a les persones que fan fraus per no complir la llei.—x) «Un poc de vi, fa pair el verí».—y) «Qui té bon vi, se'l beu, i no el dóna al seu veí»: vol dir que el qui té una cosa bona, la vol per a ell i no la cedeix als altres.—z) «Peix, arròs i meló, volen el vi felló»; «Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort»; «El meló, vol vi bo; i el caragol, diu que també en vol»: expressions que indiquen que amb aquelles menges cal beure vi fort.—aa) «Per a fer córrer el bocí, el millor remei és el vi».—bb) «Menja el pa variat, i beu el vi usat»; «El vi, usat, i el pa, mudat»: significa que convé beure sempre la mateixa classe de vi.—cc) «Dos vins fan quaranta»: es diu a la persona que beu vi més d'una vegada; és un joc de paraules a base dels plurals homònims vins (de vi) i vints (de vint).—dd) «Poquet i sovintet, fa el vi profitoset».—ee) «Vi massa dolç fa el cor agre».—ff) «El vi fa dormir»; «El vi crida la son».—gg) «Home valent i bóta de vi, aviat s'acaben».—hh) «A on no hi ha vi, no va el fadrí» (val.).
    Fon.:
(pir-or., or., occ., Val.); (Valls, Cast., Al., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: vinàs, vinarro.—b) Dim.: vinet, vinetxo, vinel·lo, vineu, vinó, vinoi, viniu.—c) Pejor.: vinot.
    Etim.:
del llatí vīnum, mat. sign.

2. VI adj.
Vell (Capcir, ap BDC, iii, 120). És forma arcaica que apareix en el topònim català Castellví (=castell vell).