Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  viatge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIATGE m.
|| 1. Anada que hom fa per transportar-se a un lloc distant, sobretot a una altra població o a un altre país; cast. viaje. Leny cubert dóna dos sols d'estaca, e puys d'aquell viatge tot no deu dar d'estaca entrò que sia tornat en sa villa, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). La pobre fembra plora per gog com ve son marit de lonc viatge, Llull Cont. 344, 11. No fasses viatge ab home qui ha flach coratge, Llull Mil Prov. 414. Pregà'ns que no'l tardàssem de son viatge, Jaume I, Cròn. 25. Per ço que... les barques faessen molts viatges la nuyt, Muntaner Cròn., c. 66. Partí la nau den Fogassot per fer son bon viatge vers les parts de Saragoçe de Sicília, doc. a. 1390 (Ardits, i, 5).Viatge rodó: el viatge conjunt d'anada i tornada. A bon viatge: (nàut.) duent ben col·locades i assegurades les àncores, embarcacions, perxes, etc., segons requereix la bona navegació.
|| 2. Cadascuna de les vegades que hom va d'un lloc a un altre per transportar quelcom, per complir un encàrrec, etc.; cast. ida, viaje. «Per dur tot el pedreny hem hagut de fer tres viatges». «Hem de traginar els mobles i no ens bastaran cinc viatges». Anar a viatge: anar els traginers a transportar una càrrega amb els muls. Fer viatge de pererós: portar en una vegada massa coses per evitar fer un altre viatge.
|| 3. Càrrega; les coses que una persona, animal, vehicle, etc., transporta en una vegada; cast. carga. Quatre viatges de vi, contenint 82 quarters, doc. a. 1781 (Rev. de Men. 1924, p. 174).«Aquesta bístia duu massa viatge». Dur el viatge tort: portar la càrrega mal collocada; fig., anar per mal camí moralment, no obrar així com cal. a) Viatge de carbó: unitat de mesura del carbó, consistent en la capacitat d'una sàrria i unes beiasses plenes (Mall.). Un pobre carboner venia un viatge de carbó que pesava cent kilos, Ignor. 23.
    Loc.
—a) Bon viatge!: expressió per a manifestar a algú desig de bona travessia quan parteix; iròn., es diu per manifestar satisfacció perquè se'n va algú que ens és molest.—b) Mal viatge!: expressió per maleir algú o alguna cosa. Mal viatge es no haver-hi pogut anar!, Roq. 34. Mal viatge el qui fa panses, com no ho fa tot vi!, Riber Miny. 85.—c) Enviar a mal viatge: engegar algú, expulsar-lo de mala manera, maleint-lo (mall.).
    Refr.
—a) «Viatge esguerrat, a casa aviat»: es diu quan s'ha fet un viatge inútilment.—b) «Viatge que plau, no pesa»; vol dir que allò que es fa amb gust, resulta agradable encara que costi esforç (men.).—c) «El viatge del peresós, que per un camí en fa dos» (o «que per un pas ne dóna dos»): es diu d'aquell qui porta massa càrrega per evitar-se un segon viatge, i en definitiva en surt perjudicat perquè la càrrega li cau o li fa mal per l'excés d'esforç.
    Fon.:
biáʤə, biáʧə (pir-or., or.); biáʤe, biáʧe (occ.); biáʧe (Val.); viáʤe (Cast., Al.); viáʤə (bal.); viáʤa (alg.); biáʤi (Isavarri, Sta. Col. de Q.); viέ̞ʤə (Palma, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: viatjàs, viatjarro.—b) Dim.: viatget, viatgeu.—c) Pejor.: viatjot.
    Etim.:
del llatí viatĭcu, ‘pertanyent al camí’ (derivat de vĭa, ‘camí’).