DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVIATJAR v. intr.: cast. viajar.
|| 1. Fer viatge; anar de viatge. Lo que conten d'un moro que havia viatjat molt, Ignor. 33. a) Fer de viatjant. «El meu gendre viatja per la Societat Cotonera».
|| 2. Esser transportat d'una localitat o regió a una altra. Es gall viatjava sempre amb ses estisores, Roq. 36.
Refr.
—«Bo és viatjar, però millor és a casa estar».
Fon.: biəʤá (pir-or., or.); biaʤá (occ.); biaʧáɾ (Val.); viaʤáɾ (Cast., Al.); viəʤá (bal.).
Etim.: derivat de viatge.