Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vicari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VICARI m.
|| 1. Home que asisteix a un superior en les seves funcions i que el substitueix i representa en les absències; cast. vicario. La A ha mès en est món vicari e loctinent seu, so és lo Sant Apostoli, Llull Cont. 346, 4. En confessió és confessor vicari de Déu, Llull Mil Prov. 432. Morí lo dit Feredich rey de Sicília... lexant la dita filla Maria, de la qual quatre barons de aquell regne... se faeren vicaris per quatre parts del regne, Pere IV, Cròn. 389. Restaren en grans e àrdues fahenes com a lochtinents e vicaris seus, Villena Vita Chr., c. 250. Vicari de Jesucrist: el Papa. Jo m'era declarat... ab lo vertader vicari de Jesu Christ, Metge Somni ii. Especialment: a) El segon superior d'una ordre religiosa.—b) Sacerdot que exerceix el ministeri parroquial sense tenir el grau de rector o ecònom. En aquesta jerarchia van papes, cardenals, bisbes, rectors, vicaris, Sermons SVF, i, 192. Bé li scombra les arenes nostre Vicari, Coll. Dames 411. Un senyor Vicari examinava de doctrina a un al·lot de casa pobre, Ignor. 4.—c) Vicari General: funcionari eclesiàstic que exerceix autoritat com a substitut i representant del Bisbe.—d) Vicari Capitular: canonge elegit pel Capítol catedral per a governar la diòcesi quan el Bisbe és mort o està impedit.
|| 2. Espigot del blat de moro (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. pl. Planta liliàcia de l'espècie Ornithogalum arabicum, de bulb ovoide gros, fulles ensiformes, flors blanques en raïm curt, bràctees ovato-cordiformes a la base, càpsula transovoide amb sis angles (Mall.).
Vicari: llin. existent a La Mussara.
    Refr.

—«Les ànsies del vicari mataren el rector».
    Fon.:
bikáɾi (pir-or., or., occ., Val.); vikáɾi (Cast., Al., Valls, bal.); viсέ̞ɾi (Palma, Felanitx, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: vicariàs.—b) Dim.: vicariet, vicarietxo, vicariel·lo, vicarieu, vicarió.—c) Pejor.: vicariot.
    Sinòn.:
— || 1, veguer;— || 2, notari.
    Etim.:
pres del llatí vicarĭus, mat. sign. 1.