DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIDA f.: cast. vida.
|| 1. Operació persistent per la qual un ser, amb moviment que parteix d'ell mateix, es dirigeix a la seva pròpia perfecció; caràcter que distingeix els animals i plantes dels altres éssers i que es manifesta pel metabolisme, creixença i reproducció. Vida és aquella forma per raó de la qual substàncies viuen e són vivificades, Llull Arbre Sc. iii, 470. La ànima dóna vida al cors, car sens ella lo cors no viuria, Llull Cont. 320, 19. Tant com la vida me acompanyarà te amaré, Tirant, c. 318. Lo meniar e beure són coses necessàries a la vida, Albert G., Ques. 44. Es resucitat de mort a vida, Gerson Passio, c. 13. Vida vegetativa: la que comprèn aquelles funcions que es troben tant en els vegetals com en els animals, com són les de nutrició i reproducció. Vida sensitiva: la que es troba només en els animals, inclòs l'home. Vida racional: la pròpia dels éssers dotats de raó, que té per característiques les facultats d'entendre i voler. a) per ext., Operacions per les quals una cosa manifesta la seva existència i progrés. Ses lleys de sa vida social, Roq. 12. Vaig anar ressuscitant a poc a poc a la vida intel·lectual, Ruyra Parada 5. Vida civil: la facultat de gaudir dels drets concedits per la llei als ciutadans.—b) fig. Allò que contribueix a l'existència o conservació d'algú o de quelcom. El saber és vida del cor e lum de la vista, Jahuda Dits, c. 6. Vida meva o Vida mia: epítet que es dóna a la persona estimada, per expressar que sense ella no podem viure. La jove escolta. ¿Què ès lo que diuen? | «La vida mia, la vida amor!», Costa Trad. 25. «Vós ja sabeu, vida mia, | que amor se paga amb amor; | vós me pagau amb dolor | i jo no us hi pagaria» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Durada de l'existència d'un ésser viu; successió de fenòmens o esdeveniments pels quals es manifesta. E'ns do uida durable per totz temps, Hom. Org. 4 vo. En tots los dies de la uida seua, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 306). Nostre Senyor Jesu Christ... sabia que la nostra uida s'alongaria, Jaume I, Cròn. 1. Que'm profir aytant com vida'm bast, Muntaner Cròn., c. 157. Per la sustentació de las vidas humanas, doc. a. 1603 (Hist. Sóller, i, 361).Passar la vida: deixar transcórrer el temps de la pròpia existència. La vida passada: la part d'existència anterior al moment de què es parla. La vida eterna: l'existència fora de la terra, posterior a la mort física. a) Narració de l'existència d'algú. Ara vos vuyl comtar de Judes sa vida e son arar, Bíblia Sev. 191 v. Y encare voleu vós fer inventari | dels actes hi vida de qui no us coneix, Proc. Olives 202. Es missatges divertien sa família contant sa vida de Sant Aleix, Ignor. 38. La vida i miracles: la narració dels fets prodigiosos d'un sant; iròn., la narració dels fets delictius o poc edificants d'una persona.—b) per ext., Durada d'una cosa inanimada. «Aquesta màquina serà de poca vida, perquè està mal construïda».
|| 3. Manera de viure en relació a les condicions, circumstàncies, caràcter, professió, etc. Bona vida: manera de viure adequada a la recta raó i a la moral, o bé manera de viure encaminada al plaer físic. Mala vida: manera de viure no concorde amb la raó i la moral, o bé manera de viure sotmesa a grans molèsties. Elegí vida hermitana, Llull Cavall. 4 vo. Si les files [=filles] volran star en leya vida [=en vida lletja, això és, dolenta moralment], doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 289). Exí la pus bona dona e de bona vida, Muntaner Cròn., c. 18. Tal vida seguir en pobra maysó, Passi cobles 19. Considerada la mala vida que comporte, Tirant, c. 297. Vida activa: manera de viure caracteritzada pel moviment, per l'esforç. Vida contemplativa: manera de viure caracteritzada per la immobilitat i la dedicació al treball mental. Aquestes paraules dehia lo ermità a Felix per tal que li donàs conexença de vida actiua e de vida contemplatiua; e com Felix hac entesa cascuna de les vides, ell dix al ermità estes paraules, Llull Felix, pt. viii, c. 19. Vida penada: manera desagradable, molt molesta, de viure. Vida privada: la manera de viure en quant no transcendeix als negocis públics o a les relacions amb la societat en general. Vida pública: la manera de viure en relació als assumptes públics o a les relacions amb la societat en general. Vida comuna: manera de viure que es desenrotlla conjuntament amb altres persones. Vida religiosa: manera de viure que caracteritza l'estat religiós, determinada per la dedicació principal a assumptes de religió. Vida mundana: manera de viure adaptada a les exigències i seduccions del món. Tant plahia al gentil aquesta vida mundana, Llull Gentil 5. Vida de camp: manera de viure centrada en el camp, fora dels nuclis de població.
|| 4. Vigor, energia; activitat intensa. «Aquest home té bona veu per a fer discursos, però li manca vida». «Aquest xicot té poca vida; menja poquet». «Aquell xicotàs es de molta vida; menja molt!»Y afina es modo millor de dar-li vida, Ignor. 72. Allà la vida s'esbomba pels alts carrers com un tro, Riber Sol ixent 6.
|| 5. Alimentació suficient per a viure. Fer la vida a algú: mantenir-lo, donar-li menjar suficient per al seu sosteniment. «¿Què guanyes, fent de criat?—Vuit-centes pessetes i la vida». Sens paga alguna que no hagen del dit espital, com ja hagen la vida en aquell, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 204). Ha convengut anar mendicant sercant lur vida en altre loch, doc. a. 1485 (BSAL, x, 9). Guanyar-se la vida: guanyar prou per a viure. Dexi'm anar a guanyar la vida honradament, Vilanova Obres, xi, 205.
Vida: ant., nom propi d'home entre els jueus. Ego Arnaldus de Pomar... eligo manumissores meos scilicet Vida fratrem meum et Aguiló nepotem meum, doc. a. 1183 (arx. mun. de Montlleó).
    Loc.—a) En vida: durant la vida. Yo qui tant he amat a son pare en vida, tanbé lo dech amar en la mort, Tirant, c. 21.—b) Amb vida: vivent. Aquí no queda ningú ab vida, Vilanova Obres, xi, 256.—c) Per ma vida!: exclamació equivalent a un jurament. Un altra dix: «Senyora, per ma vida!», Somni J. Joan 452.—d) En la vida: no mai, en cap ocasió. «Això que tu vols, jo no ho faria en la vida».—e) Ni per la vida: de cap manera. «No es troba res a comprar ni per la vida».—f) Donar vida a algú, a alguna cosa: infondre-li força, vigoria, fer que es pugui sostenir.—g) Jugar-se la vida: posar-se o estar en perill greu de morir.—h) Anar-hi la vida: haver-hi perill greu de morir; esser segura la mort si no es resol la situació en un determinat sentit. Correm a portar lo recado, que ens hi va la vida si no el reben ells tan prompte com nosaltres, Vilanova Obres, xi, 225.—i) Costar la vida: esser causa que algú mori.—j) Perdre la vida: morir.—l) Salvar la vida: fer que algú surti d'un perill segur o imminent de mort.—m) Deure la vida a algú: haver estat salvat per ell de la mort.—n) Donar la vida per algú o per quelcom: consentir a morir per salvar una persona o cosa.—o) Donar mala vida a algú: donar-li molèsties, treballs, mals tractes.—p) Tenir la vida a l'encant o Tenir la vida en un fil: estar en greu perill de morir.—q) Tenir la vida avorrida: posar-se despreocupadament en perill de morir.—r) Donar-se bona vida: procurar viure agradablement.—s) Passar d'aquesta vida o Passar a millor vida: morir. Si esdevendrà que aquell confrare pas d'aquesta vida, que X confrares vetlen lo cors, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67).—t) Passar la trista vida: transcórrer l'existència de manera desagradable, molesta, mancada d'alegria.—u) Vida de negres o de moros: vida molt carregosa o desagradable.—v) Fer vida de porc: viure dins la brutícia o de manera contrària a la moral.—x) Fer vida de gos, o de bandejat, o de salvatge: viure apartat del tracte social i en unes condicions pròpies de gent primitiva.—y) Fer la vida del canot: viure en l'ociositat.—z) Vida de canonge: vida molt còmoda.—aa) Entre la vida i la mort: en perill imminent de morir.—bb) Haver-n'hi per vida d'hereus: esser una cosa molt sòlida, que té probabilitat de durar molts d'anys.—cc) Durarà vida de cristians: es diu d'una cosa molt duradora (mall.).—dd) Tenir set (o nou) vides, com els gats: tenir molta vitalitat, viure molt de temps i malgrat molts de perills.—ee) Tornar de mort a vida: refer-se d'una malaltia greu, o d'un estat ruïnós, d'una gran depressió, etc.—ff) Vendre cara la vida: defensar-se acarnissadament, fins a morir però perjudicant greument els enemics.—gg) Déu te faci la vida sota una llosa: es diu humorísticament a una persona molt menjadora (Garrotxa).—hh) Més llarg que la vida perdurable: es diu d'una cosa que dura massa.—ii) Passar la vida perdurable: passar mala vida, de molèsties, treballs i tribulacions (Tortosa).—jj) Fer mort i vida o Fer vida i mort a un lloc: estar-hi sempre, no anar-se'n mai (mall.).—ll) Esser mitja vida: esser una cosa molt sana o molt convenient. «La netedat és mitja vida» (refr.).
    Refr.:—a) «La vida i la mort, Déu la té»: significa que l'hora de la mort és incerta i ens pot sobrevenir a qualsevol moment.—b) «Segons la vida, la mort»; «Tal la vida, tal la mort»: vol dir que els homes solen morir bé o malament segons la manera com han viscut.—c) «Mentre hi ha vida, hi ha esperança».—d) «Una hora de vida, és bona»; «Fins a la mort, tot és vida»: indica la conveniència de viure tan bé com es pugui, sense pensar en la mort.—e) «Un dia de vida és vida; i el portaven a penjar»: es diu irònicament referint-se a algú que considera favorable una circumstància que el perjudica (val.).—f) «Per la vida, es perd la vida»: es diu censurant les persones que per guanyar molt s'esforcen excessivament fins a perjudicar-se la salut.—g) «La bona vida, a tothom prova».—h) «Val més la vida que el menjar».—i) «Any nou, vida nova».—j) «Vida del camp, vida sana».—l) «Les dones tenen set vides, com els gats; i les monges, nou».
    Fon.: bíðə (pir-or., or.); bíðɛ, bíða (occ.); bíða (Val.); víða (Cast., Al.); víðə (Valls, bal.); vía (Elx, Santa Pola, St. Joan d'Al., Novelda, Biar, El Pinós, Finestrat, Relleu, Xixona); víɾa (Alguer).
    Intens.—a) Augm.: vidassa, vidarra.—b) Dim.: videta, videua, vidiua, vidona.—c) Pejor.: vidota.
    Etim.: del llatí vīta, mat. sign.