DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVIGILANT
|| 1. adj. Que vigila; cast. vigilante. Los prohòmens stegren tostemps vigilans en storçre lo dan, Muntaner Cròn., c. 3. Sies vigilant en la conservació de la tua família, Isop Faules 20.
|| 2. m. i f. Persona encarregada de vigilar; cast. vigilante. La senyal del vigilant ho féu conèixer, Bosch Rec. 256.
Fon.: biʒilán (Barc.); biʧilánt (Val.); viʒilánt (Mall.).
Etim.: pres del llatí vigilante, mat. sign.