DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIGOR m. i f.
Força activa del cos o de l'esperit; cast. vigor. De vós tot sol he temor, de vós sol he vigor, Llull Art. Cont. 4, 6. Les abelles... ab gran vigor punyen alguna cosa ab lo agulló, Genebreda Cons. 132. Sàpies... la virtut e vigor de la amor esser ten gran, Canals Arra 130. Aprés un poch, cobrada vigor, diguí..., Metge Somni iii. La naturalesa ha fet fruitar amb vigor els arbres, Rosselló Many. 166. Especialment: a) Força d'obligar que té una llei, un acord, una ordre, etc. Romanga per vigor de les presents, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 124). Per vigor de la creença per vós a ell en la dita vostra letra comanada, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 574).«Aquesta llei ja no està en vigor».
    Fon.: biɣóɾ (Barc., Val.); viɣóɾ (Palma).
    Etim.: pres del llatí vĭgōre, mat. sign.