DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VILA f.
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té algun privilegi o dimensions suficients per a distingir-se dels pobles; cast. villa. De ipsa vila de Ceuiz, doc. a. 1092 (Miret Doc. 15). Si frare va per ciutat o per castel o per vila, doc. a. 1201-1204 (Miret Templers 546). Que son desir se complís en hauer castells e viles e possessions, Llull Felix, pt. i, c. 2. Es de la vila de Fraga, Desclot Cròn., c. 2. Qual és lo pus amorós de la vila, Metge Somni iii. Multiplicant viles e ciutats és fet regne, Edigi Romà, ii, 1a, 2. La vila: nom que es dóna al nucli de població, per distingir-lo del camp (Mall.). Parteixen a bon pas cap a la vila, Rosselló Many. 29. La pobreta se'n tornà a la vila tot plorant, Alcover Rond. ii, 276. La Vila d'amunt i la Vila d'avall: noms que es donen respectivament a la part alta i la baixa de la Ciutat de Mallorca. Obrer de vila: mestre de cases (Val.). Jornal de vila: jornal de mestre de cases (Val.). «Per a compondre eixa teulada es necessitaren tres jornals de vila». Fora vila: a vila externa (val.); al camp, fora del nucli urbà (mall.).
    Loc.
—Fer vila: passar pels carrers cèntrics de la població (Empordà).—b) Fer vila: (ant.) passejar per dins la població. Hi ha molts a qui no plau molt treballar, ans fan vila, tots jorns estant ociosos, Eximenis Reg. 21. c) Còrrer la vila: anar un delinqüent pels carrers acompanyat d'un saig que l'assotava; fig., passar moltes calamitats o tribulacions. Tot catiu qui serà pres en terra volent fugir ab qualsevol vaxells... córrega la vila ab assots, doc. a. 1461 (BSAL, xxii, 151). Que corrague ab veu d'allasses la vila a assots, Coll. Dames 985. «Aquests al·lots no són aguantadors! Me fan córrer la vila!» (Men.).
    Refr.
—«De lluny se veu la vila, i de prop la gent»: significa que per a conèixer bé les persones cal tractar-les de prop i amb intimitat.
Vila: a) topon. La Vila: nom reduït de la Vilajoiosa (val.); nom d'un llogaret de la parròquia de Canillo (Andorra). Vila: nom amb què usualment els eivissencs designen la capital de l'illa d'Eivissa. Les Viles de Turbó: llogaret anex a la Torre d'Isàvena (Ribagorça).—b) Llin. existent a Celrà, Osor, Vilademuls, Agramunt, Anya, Igualada, Badalona, Barc., Ceballar del Comtat, Almassora, Cast., Ibi, Al., Mall., Men., etc.).
    Fon.: bíɫə (pir-or., or.); bíɫɛ, bíɫa (occ.); bíɫa (Val.); víɫa (Cast., Al.); víɫə (Valls, bal.).
    Intens.:—a) Augm.: vilassa.—b) Dim.: vileta, viletxa, vileua, vilona.—c) Pejor.: vilota.
    Etim.: del llatí vīlla, ‘casa de camp’, i en el llatí tardà ‘llogaret, aplec de cases’.

VILÀ, -ANA m. i f. i adj.
|| 1. Nadiu o propi d'una vila (per oposició a ciutadà i a terrassà) (Mall.); cast. lugareño.
|| 2. ant. Home o dona de vila (per oposició a noble, cavaller o ciutadà); cast. villano. En axí que tots homes nobles o no nobles, Reys e prínceps, Rics homes et caualers vilans et pageses... se puguen fiar e creure en éls, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 293). E uilan ne uilana ne clergues qui armes no porten... nuyl hom no gos ouciure, ibid. 305.
|| 3. Incivil, grosser, mancat de cortesia; cast. villano. Qui és injuriós e vilà és ubligat a esser jutjat, Llull Cont. 349, 8. E cascú que's perdó al altre, si hauia dita contra sa lig nuyla vilana paraula, Llull Gentil 303. Tornem a él, e no'n uaja lo uilà: ço que ell no era uilà ne mal ensenyat, Jaume I, Cròn. 26. Vilana sou, plena de modorria, Masdovelles 133. Què fas açí, vilà? Tu est spia de la terra, Eximplis, ii, 320. O del vell, podrit vilà! digueren elles, Coll. Dames 766.
Vilà: llin. existent a Foix, Fornells de la S., Anglesola, Manresa, Badalona, Barc., Cabra, Espluga de F., Valls, etc.
    Refr.
—«Bon vilà qui fa parell»: es diu quan un caçador agafa dues peces de caça (Manacor).
    Etim.: del llatí villānu, mat. sign.