Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vinguda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VINGUDA (o venguda). f.
|| 1. Acció de venir; cast. venida. Aquell rey hac molt gran plaer de la venguda, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Sola causa de la mia venguda és ma muller, Metge Somni iii. Jo me alegro de vostra vinguda, Lacavalleria Gazoph. Feien més anades i vingudes al escapoló de parc que una oreneta al niu, Pons Com an. 113. Vinguda d'un riu, d'un torrent: avinguda, irrupció violenta de les aigües. Per causa de la vinguda dels torrents, doc. a. 1898 (BSAL, vii, 312).
|| 2. Vegada; repetició d'una acció (Empordà). «Això no ho podem fer tot d'un plegat; ho farem en dues vingudes».
|| 3. Porció d'escala que va de replà a replà (Mall.); cast. tramo.
    Loc.

Fer l'anada per-la vinguda: tornar de buit o sense haver aconseguit allò que havien anat a fer.
    Fon.:
biŋgúðə (or.); biŋgúða (occ.); beŋgúða (Val.); vəŋgúðə (mall.); viŋgúðə (men.).
    Etim.:
forma femenina de vingut o vengut, part. pass. de venir.