DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIOLENT, -ENTA adj.
Que té violència; que obra amb violència o és fet amb violència; cast. violento. Que negú no meta ses mans violentes en aquels, doc. a. 1254-61 (Miret Templers 341). Home de natural violent: Immoderatus vel vehemens homo, Lacavalleria Gazoph. Aquella nota de violent verd, Pons Com an. 26. Un violent repiqueteig, Víct. Cat., Ombr. 54. Aquesta escena violenta, Vilanova Obres, iv, 37.
    Fon.: biuɫén (Barc.); bioɫént (Val.); vioɫént (Palma).
    Intens.: violentet, -eta; violentot, -ota; violentíssim, -íssima.
    Var. form.: en català antic es troba la forma femenina violent, com si aquest adjectiu fos d'una sola terminació.
    Etim.: pres del llatí violĕntum, mat. sign.