DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVIOLENTAR v. tr.
Forçar; fer violència; constrènyer a una cosa per força; cast. violentar. Com jo violentat proteste de eixos gravàmens, doc. a. 1561 (Segura HSC 190). No sabia menjar amb ells sense violentar-se, Oller Vilaniu 195. a) ant. Violar, tenir accés carnal a una dona contra la seva voluntat. Havia desfloradas moltíssimas doncellas, violentades moltas casades, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 560).
Fon.: biuɫəntá (Barc.); bioɫentáɾ (Val.); vioɫəntá (Palma).
Etim.: derivat de violent.